Fa dies que volia escriure sobre el tema però fins avui no he trobat el moment.
Va sortir als “mitjans” la notícia que unes 17 entitats importants de Catalunya havien signat un manifest, amb la seva posada en escena corresponent, comprometent-se a ajudar el sistema educatiu de Catalunya.
És una bona notícia. És necessari que tots els recursos que genera una societat es posin al servei de l’educació, o intentin, com a mínim, ajudar el sistema educatiu. La declaració d’intencions és, doncs, positiva. Ara falta passar-la a la pràctica, que no és fàcil.
Ja fa temps que dintre del sistema educatiu hi ha un corrent que vol treballar en la direcció de les “accelerated schools” dels Estats Units d’Amèrica. Ja fa una anys que, des del professor de la U.B. Ramon Fletxa i els seus col•laboradors, passant pel projecte Èxit de l’ajuntament de Barcelona (ara transmès al Consorci d’educació) fins a alguns projectes de zones d’escoles rurals i d’alguns centres educatius de Catalunya, s’està treballant en aquesta idea.
Es tracta de posar els recursos que una comunitat genera, sobretot aquells més innovadors, al servei de l’educació de la població escolar més desafavorida per ajudar-la a superar totes les dificultats d’aprenentatge producte del nivell sociocultural de l’entorn familiar. La superació d’aquestes dificultats ajuda a elevar el nivell general d’aprenentatge de tota la comunitat educativa i col•labora en assolir el que els acèrrims defensors de l’economia competitiva anomenen “excel•lència”. Aquestes experiències aquí s'anomenen "Comunitats d'Aprenentatge".
Però per desenvolupar aquesta idea cal trobar les fórmules per interrelacionar els centres educatius amb les entitats que generen cultura, ja sigui a nivell de coneixements científics o de noves tecnologies. És evident que aquestes fórmules són molt diverses però en qualsevol cas no han de suposar sobrecàrrega extra pel centre ni augment de dedicació voluntarista per part del professorat, sinó que han d’entrar dintre del treball normal quotidià.
Serveixi d’exemple el que vaig viure fa poc temps. Dintre del Projecte Èxit de l’Ajuntament de Barcelona hi havia la possibilitat de realitzar un treball de formació en noves tecnologies en col.laboració amb el Cibernarium del Parc Tecnològic de Barcelona Nord.
Aquesta entitat ofereix cursos molt diversos i interessants. Es tractava de triar alguna de les seves ofertes i adaptar-la a l’institut. Hi podien participar els grups d’alumnes que el centre decidís. En el nostre cas es pretenia incorporar-ho als grups classe de tercer d’ESO de l’àrea de Tecnologia. Eren grups d’alumnes de composició diversa i no molt nombrosos. El projecte semblava interessant però no va reeixir. Per què?
Doncs perquè ja a la primera reunió feta entre les persones representants de l’Institut, el Projecte Èxit i el Cibernarium es va veure que els recursos humans reals eren els de l’institut, ja que Èxit feia d’intermediari i Cibernarium oferia els cursos estereotipats destinats a tota la població adulta en general, ni més ni menys. No hi havia la possibilitat que algú d’aquest centre fes l’adaptació entre la seva oferta i les necessitats de l’institut. Per tant era el centre educatiu, una vegada més, qui havia de multiplicar els seus migrats recursos per a elaborar el treball concret que havien de fer els alumnes. El Cibernarium pràcticament només oferia les seves instal•lacions i tecnologia a unes hores molt limitades. Davant de tantes dificultats el projecte no es va tirar endavant.
Què vol dir que les entitats es posin al servei de l’educació?. Doncs que treballin colze a colze amb els centres educatius proporcionant-los allò que necessiten. El que correspon fer als centres és el treball previ de definir les seves necessitats i presentar el seu projecte. El treball posterior de posar els recursos adequats a la satisfacció de les demandes correspon a les entitats externes.
Una vegada més es produeix allò tan contradictori. En una societat globalitzada i “en xarxa” no fan més que sortir bolets aïllats, que no es relacionen ni fan referència a allò que ja és present en el sistema educatiu i amb el què pretesament volen col•laborar. No saben de la seva existència? O moltes d’aquestes iniciatives són més propagandístiques que autèntiques?
¿Algú del Departament d’Educació no podria, ara, aprofitar aquesta iniciativa i posar en contacte allò que ja existeix i pot ser contactat?
dimarts, 30 de desembre del 2008
dimecres, 26 de novembre del 2008
Reflexió i actuació
El manifest “no es veritat” publicat per IRES (www.redires.net) esta sent molt positiu. No només per les adhesions que està aconseguint sinó també pes la discussió que està generant en el fòrum de debat. L’aportació que he fet a aquest fòrum és la següent:
“No parlaré sobre si és millor l’ensenyança tradicional (adjectiu poc afortunat segons la meva opinió) o l’ensenyança innovadora o renovadora (amb quin d’aquests adjectius ens quedem?) ja que hi ha hagut moltes aportacions al respecte. Opinaré sobre el decàleg de “principis orientadors de l’escola que necessitem”.
Com que estic bàsicament d’acord amb tots, em centraré en com portar-los a la pràctica. Per avançar en la seva consecució, els marcs d’actuació hauran de ser diferents, ja que els deu principis poden tenir diferents nivells de concreció, segons que tinguin com a referent bàsic el centre o la zona educativa, les institucions de formació del professorat, els departaments d’educació de les comunitats autònomes o el ministeri d’educació de l’estat.
És evident que si volem una educació “autènticament pública i laica” haurem de participar en totes les iniciatives que s’estan portant a terme per sindicats i grups d’ensenyants en aquelles comunitats autònomes on els governs estan reforçant els centres privats concertats o introduint elements de privatització en els públics, com és el cas de Catalunya que és on jo visc.
Per aconseguir la formació inicial i permanent del professorat que creiem adequada haurem d’incidir en els centres universitaris i en les instàncies dels governs on es gesten les polítiques de formació, per tal que els continguts de les matèries, les didàctiques i els postulats pedagògics s’acostin als que són millors per a la qualitat de l’ensenyança.
Respecte de la posada en pràctica d’aquest ensenyament científic, actiu, cooperatiu, democràtic, actual, relacionat amb el medi... penso que seria interessant establir xarxes entre centres o entre grups de professionals de diferents territoris, que ja estan portant a terme experiències interessants, per a donar-les a conèixer i mostrar-les com a exemples de que una altre escola és possible i per a contrarestar el que “no és veritat”.
Podem aprofitar aquest inici de relació que ha propiciat el manifest i la pàgina web de l’IRES per avançar en aquesta xarxa que demostri que uns centres educatius diferents són possibles i desitjables. És necessari fugir de discussions estèrils, exposar el que s’està fent bé i exigir els mitjans que fan falta per a millorar, en base a projectes concrets."
“No parlaré sobre si és millor l’ensenyança tradicional (adjectiu poc afortunat segons la meva opinió) o l’ensenyança innovadora o renovadora (amb quin d’aquests adjectius ens quedem?) ja que hi ha hagut moltes aportacions al respecte. Opinaré sobre el decàleg de “principis orientadors de l’escola que necessitem”.
Com que estic bàsicament d’acord amb tots, em centraré en com portar-los a la pràctica. Per avançar en la seva consecució, els marcs d’actuació hauran de ser diferents, ja que els deu principis poden tenir diferents nivells de concreció, segons que tinguin com a referent bàsic el centre o la zona educativa, les institucions de formació del professorat, els departaments d’educació de les comunitats autònomes o el ministeri d’educació de l’estat.
És evident que si volem una educació “autènticament pública i laica” haurem de participar en totes les iniciatives que s’estan portant a terme per sindicats i grups d’ensenyants en aquelles comunitats autònomes on els governs estan reforçant els centres privats concertats o introduint elements de privatització en els públics, com és el cas de Catalunya que és on jo visc.
Per aconseguir la formació inicial i permanent del professorat que creiem adequada haurem d’incidir en els centres universitaris i en les instàncies dels governs on es gesten les polítiques de formació, per tal que els continguts de les matèries, les didàctiques i els postulats pedagògics s’acostin als que són millors per a la qualitat de l’ensenyança.
Respecte de la posada en pràctica d’aquest ensenyament científic, actiu, cooperatiu, democràtic, actual, relacionat amb el medi... penso que seria interessant establir xarxes entre centres o entre grups de professionals de diferents territoris, que ja estan portant a terme experiències interessants, per a donar-les a conèixer i mostrar-les com a exemples de que una altre escola és possible i per a contrarestar el que “no és veritat”.
Podem aprofitar aquest inici de relació que ha propiciat el manifest i la pàgina web de l’IRES per avançar en aquesta xarxa que demostri que uns centres educatius diferents són possibles i desitjables. És necessari fugir de discussions estèrils, exposar el que s’està fent bé i exigir els mitjans que fan falta per a millorar, en base a projectes concrets."
divendres, 31 d’octubre del 2008
L'educació a debat
El debat sobre l'educació de TV3 d'ahir a la nit no va estar malament. Van sortir moltes coses, va parlar molta gent representativa dels diversos estaments, el moderador es va moderar i fins i tot va estar simpàtic. Però alguna cosa devia fallar que la mestra del final s'expressés amb tanta tristesa.
Va semblar que tothom tenia assumit que el sistema educatiu de Catalunya incloïa, en igualtat de condicions, les escoles públiques i les concertades. Per tant, s'havia d'anar cap a la distribució equitativa de l'alumnat amb dificultats (socials, econòmiques, culturals) prenent com a exemple la ciutat de Vic.
El vídeo mostrat al començament que feia el seguiment de la classe de 4t. d'ESO d'un institut públic del Baix Llobregat, va servir bàsicament per constatar, una vegada més, el 40 % de fracàs escolar. El representant de la Fundació Bofill va poder seguir reblant el clau del seu discurs catastrofista i alguns assistents al debat van poder exposar les seves posicions demanant coses diverses: l'augment del nivell dels coneixements, la segregació de l'alumnat a partir de tercer d'ESO, l'escola instructiva i no educativa, la millora de la professionalitat dels ensenyants, el tractament individualitzat de l'alumnat...
Algunes veus, assenyades, reclamaven que primer de tot ens havíem de posar d'acord en quins eren els mínims curriculars que s'haurien d'assolir i què enteníem per fracàs escolar. Incidien en l'aprenentatge de coneixements i l'educació en valors com a elements inseparables, en la diversitat a l'escola com a element enriquidor, en la importància de la manera com s'ensenya, en l'aprenentatge cooperatiu i el tractament individual com a dues cares del mateix procés... Va quedar sense resposta, però, la pregunta del moderador de si es considerava diversa una escola amb més del 60 % d'immigrants.
El conseller d'educació que no es cansava de repetir que la LEC per ella mateixa no canviaria les coses, pensava, però, que seria un marc que permetria introduir millores. Manifestava que teníem un bon professorat com a punt de partida i que la situació era d'una gran complexitat perquè els canvis poguessin arribar a curt termini.
La majoria va estar d'acord en l'avaluació del sistema educatiu que inclou la valoració dels professionals que hi traballen, excepte els sectors més corporativistes que reivindicaven que l'aprovació de les oposicíons era la garantia i l'única condició d'un bon professorat.
Però, per què estava tan enfadada la mestra del final?
Possiblement per diversos motius que tothom sap però de vegades no es diuen:
- L'escola concertada, en la seva gran majoria, no entrarà mai voluntàriament en la mateixa xarxa que l'escola pública si això ha de suposar la distribució equitativa de l'alumnat, la gratuïtat i l'aconfessionalitat. Moltes de les famílies que opten per aquest tipus d'escola ho fan per relacionar-se amb grups socials de característiques ideològiques, culturals i econòmiques semblants. Les titularitats d'aquestes escoles, la gran majoria pertanyents a la religió catòlica, no renunciaran a la confessionalitat com al tret més distintiu del seu ideari.
- Què han de garantir els governs?. Una escola de qualitat per tothom, gratuïta, arrelada al medi, no adscrita a cap religió i que transmeti els valors humanístics que puguin incloure a totes les famílies sigui quina sigui la seva situació socioeconòmica i cultural. I han d'aconseguir que aquesta escola estigui equitativament distribuïda pel territori de manera que tots els nois i totes les noies puguin tenir un bon centre educatiu relativament a prop de casa.
- Posar a totes les escoles en la mateixa xarxa i legislar sobre l'autonomia i la gestió de centres, la professionalitat dels docents, l'avaluació, les relacions amb els municipis... pot no fer canviar res si la distància entre l'administració i els centres educatius segueix tan profunda com ha estat durant molt de temps i si la direccionalitat dels pretesos "canvis" segueix anant de dalt a baix.
- No calia una nova llei d'educació. L'administració s'ha d'apropar als centres públics, reconèixer-los, validar els seus projectes i proveir-los, en els terminis que es consensuïn, dels recursos materials i humans que facin falta. La realitat és la que és i modificar la distribució de l'alumnat es podrà fer de manera molt limitada. El que cal, ara mateix, és que cada centre educatiu públic pugui desenvolupar-se al màxim des de la seva realitat i comptant amb el treball i els projectes dels sectors que el composen, sobretot professorat i famílies. Centre a centre s'ha d'anar extenent la taca d'oli de la qualitat; reconeixent la tasca que fan els bons professionals, motivant els desencantats i eradicant les males pràctiques (que encara que poques, n'hi ha algunes)
- Cal discriminar positivament els centres amb més dificultats. Per exemple, si la necessitat obliga a posar més de 25 o més de 30 alumnes per aula, cal que la classe pugui comptar amb dos mestres les hores que facin falta. Cal dotar aquests centres amb tots els recursos més actuals per tal que tot l'alumnat pugui trobar a l'escola els mitjans que no té a casa i que aprofundeixen les desigualtats. Que pugui accedir gratuïtament, des de l'escola, a tota l'oferta cultura del poble, ciutat, comarca, país... Que no siguin necessàries activitats extraescolars per "completar" una bona educació bàsica. Que el professorat es senti protegit i recolzat i es pugui implicar en el treball satisfactòriament, que és el que desitja.
- Un element molt important en aquesta tasca és la inspecció, de la qual, curiosament, ni se'n va parlar ahir. La inspecció ha de canviar radicalment, si no val més que desaparegui i que els centres tractin directament amb les direccions generals. No es poden burocratitzar els "canvis" que es volen introduir, èntre altres coses, perquè molts d'ells no son ni novetats ni canvis. Hi ha moltes coses que surten als mitjans com a una "innovació" de l'administració quan els centres ja fa temps que ho han descobert i posat en pràctica fins i tot sense mitjans. Els "tecnics" de l'administració han de saber llegir i entendre els centres amb qui tenen relació per potenciar els bons projectes, ajudar a dissenyar-los, si cal, reconèixer-los i proporcionar-los el que necessiten. El seguiment continuat, presencial, donarà molts elements per a l'avaluació del centre i dels seus professionals.
Si la mestra del final hagués pogut explicar què fan durant la jornada, a l'escola, ella i les seves companyes i companys, quins projectes tenen i amb quines dificultats es troben, no haurien calgut les estrambòtiques enquestes fetes per TV3. La realitat ens hagués aparegut diàfana i les solucions s'haurien pogut desgranar fàcilment, contradient, això si, més d'una entelèquia.
Va semblar que tothom tenia assumit que el sistema educatiu de Catalunya incloïa, en igualtat de condicions, les escoles públiques i les concertades. Per tant, s'havia d'anar cap a la distribució equitativa de l'alumnat amb dificultats (socials, econòmiques, culturals) prenent com a exemple la ciutat de Vic.
El vídeo mostrat al començament que feia el seguiment de la classe de 4t. d'ESO d'un institut públic del Baix Llobregat, va servir bàsicament per constatar, una vegada més, el 40 % de fracàs escolar. El representant de la Fundació Bofill va poder seguir reblant el clau del seu discurs catastrofista i alguns assistents al debat van poder exposar les seves posicions demanant coses diverses: l'augment del nivell dels coneixements, la segregació de l'alumnat a partir de tercer d'ESO, l'escola instructiva i no educativa, la millora de la professionalitat dels ensenyants, el tractament individualitzat de l'alumnat...
Algunes veus, assenyades, reclamaven que primer de tot ens havíem de posar d'acord en quins eren els mínims curriculars que s'haurien d'assolir i què enteníem per fracàs escolar. Incidien en l'aprenentatge de coneixements i l'educació en valors com a elements inseparables, en la diversitat a l'escola com a element enriquidor, en la importància de la manera com s'ensenya, en l'aprenentatge cooperatiu i el tractament individual com a dues cares del mateix procés... Va quedar sense resposta, però, la pregunta del moderador de si es considerava diversa una escola amb més del 60 % d'immigrants.
El conseller d'educació que no es cansava de repetir que la LEC per ella mateixa no canviaria les coses, pensava, però, que seria un marc que permetria introduir millores. Manifestava que teníem un bon professorat com a punt de partida i que la situació era d'una gran complexitat perquè els canvis poguessin arribar a curt termini.
La majoria va estar d'acord en l'avaluació del sistema educatiu que inclou la valoració dels professionals que hi traballen, excepte els sectors més corporativistes que reivindicaven que l'aprovació de les oposicíons era la garantia i l'única condició d'un bon professorat.
Però, per què estava tan enfadada la mestra del final?
Possiblement per diversos motius que tothom sap però de vegades no es diuen:
- L'escola concertada, en la seva gran majoria, no entrarà mai voluntàriament en la mateixa xarxa que l'escola pública si això ha de suposar la distribució equitativa de l'alumnat, la gratuïtat i l'aconfessionalitat. Moltes de les famílies que opten per aquest tipus d'escola ho fan per relacionar-se amb grups socials de característiques ideològiques, culturals i econòmiques semblants. Les titularitats d'aquestes escoles, la gran majoria pertanyents a la religió catòlica, no renunciaran a la confessionalitat com al tret més distintiu del seu ideari.
- Què han de garantir els governs?. Una escola de qualitat per tothom, gratuïta, arrelada al medi, no adscrita a cap religió i que transmeti els valors humanístics que puguin incloure a totes les famílies sigui quina sigui la seva situació socioeconòmica i cultural. I han d'aconseguir que aquesta escola estigui equitativament distribuïda pel territori de manera que tots els nois i totes les noies puguin tenir un bon centre educatiu relativament a prop de casa.
- Posar a totes les escoles en la mateixa xarxa i legislar sobre l'autonomia i la gestió de centres, la professionalitat dels docents, l'avaluació, les relacions amb els municipis... pot no fer canviar res si la distància entre l'administració i els centres educatius segueix tan profunda com ha estat durant molt de temps i si la direccionalitat dels pretesos "canvis" segueix anant de dalt a baix.
- No calia una nova llei d'educació. L'administració s'ha d'apropar als centres públics, reconèixer-los, validar els seus projectes i proveir-los, en els terminis que es consensuïn, dels recursos materials i humans que facin falta. La realitat és la que és i modificar la distribució de l'alumnat es podrà fer de manera molt limitada. El que cal, ara mateix, és que cada centre educatiu públic pugui desenvolupar-se al màxim des de la seva realitat i comptant amb el treball i els projectes dels sectors que el composen, sobretot professorat i famílies. Centre a centre s'ha d'anar extenent la taca d'oli de la qualitat; reconeixent la tasca que fan els bons professionals, motivant els desencantats i eradicant les males pràctiques (que encara que poques, n'hi ha algunes)
- Cal discriminar positivament els centres amb més dificultats. Per exemple, si la necessitat obliga a posar més de 25 o més de 30 alumnes per aula, cal que la classe pugui comptar amb dos mestres les hores que facin falta. Cal dotar aquests centres amb tots els recursos més actuals per tal que tot l'alumnat pugui trobar a l'escola els mitjans que no té a casa i que aprofundeixen les desigualtats. Que pugui accedir gratuïtament, des de l'escola, a tota l'oferta cultura del poble, ciutat, comarca, país... Que no siguin necessàries activitats extraescolars per "completar" una bona educació bàsica. Que el professorat es senti protegit i recolzat i es pugui implicar en el treball satisfactòriament, que és el que desitja.
- Un element molt important en aquesta tasca és la inspecció, de la qual, curiosament, ni se'n va parlar ahir. La inspecció ha de canviar radicalment, si no val més que desaparegui i que els centres tractin directament amb les direccions generals. No es poden burocratitzar els "canvis" que es volen introduir, èntre altres coses, perquè molts d'ells no son ni novetats ni canvis. Hi ha moltes coses que surten als mitjans com a una "innovació" de l'administració quan els centres ja fa temps que ho han descobert i posat en pràctica fins i tot sense mitjans. Els "tecnics" de l'administració han de saber llegir i entendre els centres amb qui tenen relació per potenciar els bons projectes, ajudar a dissenyar-los, si cal, reconèixer-los i proporcionar-los el que necessiten. El seguiment continuat, presencial, donarà molts elements per a l'avaluació del centre i dels seus professionals.
Si la mestra del final hagués pogut explicar què fan durant la jornada, a l'escola, ella i les seves companyes i companys, quins projectes tenen i amb quines dificultats es troben, no haurien calgut les estrambòtiques enquestes fetes per TV3. La realitat ens hagués aparegut diàfana i les solucions s'haurien pogut desgranar fàcilment, contradient, això si, més d'una entelèquia.
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Contradiccions
Fa pocs dies vaig llegir en el diari que als centres educatius d'elite de Catalunya no els treurien les subvencions, malgrat que escolaritzaven nois i noies en centres separats i que la nova LEC no ho permeti. La raó que donaven era que quan els van concedir l'ajut econòmic la llei vigent no mencionava res al respecte.
Però el més alarmant és que també deia que quan s'acabés el termini de l'actual subvenció i s'hagués de renovar, amb la nova llei en vigor, també els seguirien subvencionant. Com si fos un dret adquirit per sempre.
Al mateix temps a Badalona i Sta. Coloma el professorat, amb les direccions dels centres al capdavant, manifestava el seu malestar per no poder absorvir ja més alumnat nouvingut i haver de superar la ratio de 25, tal com els obligaven.
Mentrestant el conseller deia que no quedaven gairebé alumnes per escolaritzar i que tots ho estarien en un termini breu i parlaba de les aules prefabricades amb paraules de satisfacció
Pel mateixos dies un programa de TV3, gairebé propagandístic, ens ensenyava les maravelles dels "centres de benvinguda a l'alumnat nouvingut" i la satisfacció de totes les parts: alumnat, famílies, personal treballador d'aquests centres i professorat de l'IES. No es feia cap pregunta crítica obvia.
Vaig trobar un ex col.lega que em va explicar que a Sant Sadurní d'Anoia, els centres educatius públics estaven portant a terme un projecte, junt amb centres d'altres països de l'Europa occidental, utilitzant bons mitjans de les TIC, que era molt engrescador. Em va fer una certa enveja de no poder formar-ne part.
I davant de tot aquest trencaclosques una es fa moltes preguntes i les respostes que troba, unint el puzzle, provoquen tristesa i pena i al mateix temps esperança. Badalona, Sta. Coloma, Sant Sadurní d'Anoia haurien de poder explicar-nos, a través dels mitjans de comunicació, tot el que fan. Segur que tots plegats aprendríem molt.
Però el més alarmant és que també deia que quan s'acabés el termini de l'actual subvenció i s'hagués de renovar, amb la nova llei en vigor, també els seguirien subvencionant. Com si fos un dret adquirit per sempre.
Al mateix temps a Badalona i Sta. Coloma el professorat, amb les direccions dels centres al capdavant, manifestava el seu malestar per no poder absorvir ja més alumnat nouvingut i haver de superar la ratio de 25, tal com els obligaven.
Mentrestant el conseller deia que no quedaven gairebé alumnes per escolaritzar i que tots ho estarien en un termini breu i parlaba de les aules prefabricades amb paraules de satisfacció
Pel mateixos dies un programa de TV3, gairebé propagandístic, ens ensenyava les maravelles dels "centres de benvinguda a l'alumnat nouvingut" i la satisfacció de totes les parts: alumnat, famílies, personal treballador d'aquests centres i professorat de l'IES. No es feia cap pregunta crítica obvia.
Vaig trobar un ex col.lega que em va explicar que a Sant Sadurní d'Anoia, els centres educatius públics estaven portant a terme un projecte, junt amb centres d'altres països de l'Europa occidental, utilitzant bons mitjans de les TIC, que era molt engrescador. Em va fer una certa enveja de no poder formar-ne part.
I davant de tot aquest trencaclosques una es fa moltes preguntes i les respostes que troba, unint el puzzle, provoquen tristesa i pena i al mateix temps esperança. Badalona, Sta. Coloma, Sant Sadurní d'Anoia haurien de poder explicar-nos, a través dels mitjans de comunicació, tot el que fan. Segur que tots plegats aprendríem molt.
dimarts, 30 de setembre del 2008
La realitat no és homogènia
Alabo els instituts que mostren els seus bons resultats i el seu treball, com per exemple, el Salvador Espriu de Barcelona, el Francesc Macià de Cornella, l'Angeleta Ferrer de Sant Cugat i el Lledonosa de Lleida. Segur que n'hi ha molts més.
Que en prenguin nota els de la Fundació Bofill que, segons el meu parer, s'equivoquen insistint en les dades que generalitzen el fracàs escolar i donant una visió homogènia dolenta del sistema educatiu. On volen anar a parar?
S'han d'augmentar els recursos si són necessaris per a tirar endavant un projecte. Amb els recursos actuals molts instituts milloren els seus resultats perquè compten amb un equip directiu competent, amb un professorat implicat i ben preparat i amb un projecte clar.
Els estudis d'aquests organismes que volen "retratar" la realitat per influir-hi haurien de fixar-se en cada centre i cada territori, estudiant cada situació en funció del què seria desitjable i en relació amb el procés propi.
El sindicat USTEC hauria de fer una reflexió profunda per a corregir aquesta deriva que el porta al més obscur conservadurisme corporatiu. Del contrari, havent-ne estat una de les persones fundadores, me n'hauré d'esborrar tal com han fet d'altres.
És l'hora d'utilitzar els mitjans de comunicació per explicar bé la realitat, centre a centre, i no per a deformar-la amb dades simplificadores.
Que en prenguin nota els de la Fundació Bofill que, segons el meu parer, s'equivoquen insistint en les dades que generalitzen el fracàs escolar i donant una visió homogènia dolenta del sistema educatiu. On volen anar a parar?
S'han d'augmentar els recursos si són necessaris per a tirar endavant un projecte. Amb els recursos actuals molts instituts milloren els seus resultats perquè compten amb un equip directiu competent, amb un professorat implicat i ben preparat i amb un projecte clar.
Els estudis d'aquests organismes que volen "retratar" la realitat per influir-hi haurien de fixar-se en cada centre i cada territori, estudiant cada situació en funció del què seria desitjable i en relació amb el procés propi.
El sindicat USTEC hauria de fer una reflexió profunda per a corregir aquesta deriva que el porta al més obscur conservadurisme corporatiu. Del contrari, havent-ne estat una de les persones fundadores, me n'hauré d'esborrar tal com han fet d'altres.
És l'hora d'utilitzar els mitjans de comunicació per explicar bé la realitat, centre a centre, i no per a deformar-la amb dades simplificadores.
dilluns, 15 de setembre del 2008
Compromís professional
Felicito al mestre Antonio Marfil, director de l'institut públic Portada Alta de Málaga, pel seu testimoni expressat en El País Semanal (suplement Niños) del diumenge 14 de setembre d'enguany.
En un context difícil, són capaços, ell i un nombrós equip de professorat, de crear un projecte amb cara i ulls, que vol que els nois i les noies es desenvolupin al màxim com a estudiants i com a persones. Per a implementar-lo compten amb els recursos de la Junta de Andalucía i amb la seva intel.ligent dedicació. Els resultats que van obtenint els permeten modificar allò que no va bé i reforçar allò que funciona. I els proporcionen una gran satisfacció que els esperona per continuar la tasca amb ganes.
A Catalunya falta un compromís més clar de l'Administracio cap a l'escola pública, dotant-la de més recursos i dedicació de personal. Això implicaria (els recursos no són il.limitats) reduir les subvencions a aquelles concertades que no compleixen un servei social democràtic.
Però també falta un compromís clar dels equips docents. Cal una dedicació del professorat generosa. Els sindicats haurien de fer una tasca d'animació, centre a centre, per la creació de projectes contextualitzats. A l'administració se li haurien d'exigir els recursos per a portar-los a la pràctica.
En un context difícil, són capaços, ell i un nombrós equip de professorat, de crear un projecte amb cara i ulls, que vol que els nois i les noies es desenvolupin al màxim com a estudiants i com a persones. Per a implementar-lo compten amb els recursos de la Junta de Andalucía i amb la seva intel.ligent dedicació. Els resultats que van obtenint els permeten modificar allò que no va bé i reforçar allò que funciona. I els proporcionen una gran satisfacció que els esperona per continuar la tasca amb ganes.
A Catalunya falta un compromís més clar de l'Administracio cap a l'escola pública, dotant-la de més recursos i dedicació de personal. Això implicaria (els recursos no són il.limitats) reduir les subvencions a aquelles concertades que no compleixen un servei social democràtic.
Però també falta un compromís clar dels equips docents. Cal una dedicació del professorat generosa. Els sindicats haurien de fer una tasca d'animació, centre a centre, per la creació de projectes contextualitzats. A l'administració se li haurien d'exigir els recursos per a portar-los a la pràctica.
diumenge, 15 de juny del 2008
L'educació escolar avui
Objectiu fonamental
L’ensenyament aprenentatge que té lloc a l’escola, avui, en les etapes obligatòries ha de complir un objectiu fonamental: educar en la ciutadania. Això vol dir:
- ensenyar a aprendre a llegir i comprendre el món en tota la seva complexitat
- desenvolupar les capacitats de cada persona per a prendre part activa en la societat a tots els nivells: laboral, cultural, associatiu, d’oci...
- fomentar el treball col•lectiu per aprendre a viure en cooperació.
- educar en l’esperit crític per ajudar a introduir els canvis necessaris per a la millora del món actual en totes les seves dimensions
- preparar els alumnes per a saber expressar-se democràticament, utilitzant tots els llenguatges possibles.
Eines necessàries
Per aconseguir aquest objectiu els centres educatius de totes les etapes de l’ensenyament obligatori han de tenir unes maneres de treballar que contemplin:
- Una educació escolar lligada a la vida:
• L’experiència viscuda ha de ser base d’interès i font d’aprenentatge.
• Els nois i les noies han de prendre part activa en el seu procés d’aprenentatge
• L’estudi de les ciències s’ha de plantejar de manera globalitzada
• S’ha d’apostar per una educació integral: física, intel•lectual, artística, moral...
• S’ha d’aprofundir en els valors de la coeducació.
• Les interrelacions dins del centre educatiu i amb altres grups d’escolars propers o llunyans han de ser un mitjà educatiu.
- El professorat de totes les etapes ha d’exercir la seva autoritat tenint en compte els drets i les responsabilitats dels alumnes.
• Les intervencions didàctiques han de despertar l’interès dels nens i de les nenes de qualsevol edat i posar-los en disposició d’aprendre
• Cal formular bé l’objecte d’estudi, la qüestió que es planteja o el problema a resoldre.
• El procés d’aprenentatge ha de ser clar, facilitant les fonts d’informació i donant les eines per a seleccionar-les i comprendre-les. El resultat ha de ser satisfactori
• S’han de conèixer les característiques de cada alumne per ajudar-lo a seguir el seu propi camí en cooperació amb la resta de companys i companyes
• S’ha d’exigir a cada noi i a cada noia el màxim compliment de la seva responsabilitat. S’ha de treballar la identitat i coherència del grup classe i dels diferents grups de treball així com també del conjunt del centre educatiu.
- El professorat de totes les etapes educatives ha de tenir i mantenir una bona formació professional.
• S’ha de partir d’una formació inicial que capaciti científicament i professionalment.
• Els ensenyants han de poder participar en activitats de formació permanent al llarg de tota la seva vida activa, dintre de la jornada laboral.
• El coneixement per part del professorat de l’objecte d’ensenyament i dels mètodes d’ensenyament-aprenentatge ha de ser profund per tal de ser creatiu a l’hora de posar-los en pràctica
• Igualment, s’ha de conèixer bé el context social del lloc de treball per tal d’adequar la intervenció educativa a les característiques de la realitat de l’alumnat.
- El centre educatiu ha de disposar dels recursos necessaris.
• El nombre suficient de professorat segons el P.E. del centre
• Bones instal•lacions i mobiliari: zones per a la direcció, l’administració i el treball del professorat, aules, laboratoris, biblioteca multimèdia, tallers diversos, gimnàs, aules específiques per idiomes, menjador, patis i zones enjardinades...
• Espais de treball i estudi adequats i fonts d’informació riques i diversificades:
• La biblioteca multimèdia. Ha de ser un espai central dotat suficientment de llibres, diaris, revistes, mitjans audiovisuals, mitjans informàtics amb connexió ràpida a Internet i amb una persona responsable del seu bon funcionament
• Els mitjans d’observació i experimentació. Han de ser presents en els laboratoris de l’àrea de ciències experimentals, en els espais destinats a les ciències socials i en els espais exteriors que s’habilitin com a àrees d’aprenentatge: jardins, horts, granges, espais esportius...
• El gimnàs multiusos. Per a les activitats pròpies de l’àrea d’educació física i per a fer-hi festes, representacions musicals, teatrals ...
• Els tallers. Per a l’educació artística i tecnològica. Cadascun d’ells amb les eines adequades per al bon funcionament de les activitats.
• Les aules. Dotades de prestatgeries per a guardar-hi els llibres, carpetes, diaris, revistes i material que es necessita per a cada activitat. Que disposin d’armaris, penjadors, ordinadors, taules, cadires i espai suficient per a fer una bona activitat d’aprenentatge que permeti el treball individual i en grup
• Mitjans per expressar el coneixement de diverses maneres
• Utilització de tots els mitjans a l’abast per elaborar els propis dossiers, llibres, treballs artístics, treballs tecnològics.
• Possibilitat d’utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació a tots els espais de treball del centre
• Possibilitat d’utilitzar mitjans d’impressió i reproducció en tots els formats
- El centre educatiu ha de poder realitzar activitats d’ensenyament-aprenentatge fora del centre
• Les sortides a l’entorn, proper o llunyà, són un recurs bàsic per a recollir informació i elaborar coneixement. Per tant, s’han de tenir totes les facilitats per a poder visitar tots els centres culturals, artístics, tecnològics, ambientals que interessin per a portar a la pràctica els plans d’estudis del centre
• S’han de poder fer estades fora de la localitat del centre per estudiar altres ambients socioeconòmics i culturals i per intercanviar coneixements i vivències amb altres grups d’estudiants
• S’han de poder fer estades a l’estranger per a la pràctica dels idiomes i per a conèixer altres cultures o cooperar amb altres realitats
- El centre educatiu ha de poder ser gestionat democràticament
• El professorat ha de participar en la gestió del centre, cadascú des de la responsabilitat que tingui encomanada i en els organismes de participació que s’estableixin.
• L’equip directiu ha de ser nomenat en funció d’un projecte educatiu recolzat per la majoria de professorat i pel consell de centre
• La valoració del treball s’ha de fer des de dintre del centre i des de fora per organismes relacionats amb el treball diari del centre
• El consell escolar ha de ser l’organisme que reguli la vida general del centre i ha de comptar amb la participació del professorat, de l’alumnat i de l’associació de mares i pares com a estaments fonamentals, així com del personal d’administració i serveis i dels representants de les administracions, local i nacional.
- El professorat ha de poder tenir el reconeixement de la feina ben feta
• El sou d’entrada ha de ser digne
• Ha de poder tenir increments salarials relacionats amb l’antiguitat i amb llocs de treball específics, o amb treballs que demanen més dedicació horària.
• Ha de poder tenir incentius en tasques degudament remunerades:
• donar a conèixer la feina feta mitjançant la publicació d’articles, llibres,
• participar en tasques de formació del professorat nou
• disposar de temps sabàtic per a reflexionar sobre la tasca feta o assistir a cursos de formació en el país o a fora o per participar en intercanvis d’experiències
• poder accedir a llocs de direcció de centres o a altres llocs tècnicament qualificats dels departament d’educació.
• poder participar en algun programa de formació universitària
• reconeixement de la responsabilitat en programes d’innovació de centre o de zona
• Ha de tenir accés als mitjans de comunicació per a donar a conèixer les innovacions que porti a terme el centre educatiu o la zona escolar.
L’educació avui demana poder desenvolupar els projectes educatius de cada centre i de cada zona. L’administració ha de proporcionar les eines que ho han de fer possible, fent costat i potenciant el treball dels grups d’ensenyants que treballen conscientment a cada lloc i establint les condicions generals per a la incorporació de tot el col•lectiu de mestres i professors a una tasca educativa de qualitat.
L’ensenyament aprenentatge que té lloc a l’escola, avui, en les etapes obligatòries ha de complir un objectiu fonamental: educar en la ciutadania. Això vol dir:
- ensenyar a aprendre a llegir i comprendre el món en tota la seva complexitat
- desenvolupar les capacitats de cada persona per a prendre part activa en la societat a tots els nivells: laboral, cultural, associatiu, d’oci...
- fomentar el treball col•lectiu per aprendre a viure en cooperació.
- educar en l’esperit crític per ajudar a introduir els canvis necessaris per a la millora del món actual en totes les seves dimensions
- preparar els alumnes per a saber expressar-se democràticament, utilitzant tots els llenguatges possibles.
Eines necessàries
Per aconseguir aquest objectiu els centres educatius de totes les etapes de l’ensenyament obligatori han de tenir unes maneres de treballar que contemplin:
- Una educació escolar lligada a la vida:
• L’experiència viscuda ha de ser base d’interès i font d’aprenentatge.
• Els nois i les noies han de prendre part activa en el seu procés d’aprenentatge
• L’estudi de les ciències s’ha de plantejar de manera globalitzada
• S’ha d’apostar per una educació integral: física, intel•lectual, artística, moral...
• S’ha d’aprofundir en els valors de la coeducació.
• Les interrelacions dins del centre educatiu i amb altres grups d’escolars propers o llunyans han de ser un mitjà educatiu.
- El professorat de totes les etapes ha d’exercir la seva autoritat tenint en compte els drets i les responsabilitats dels alumnes.
• Les intervencions didàctiques han de despertar l’interès dels nens i de les nenes de qualsevol edat i posar-los en disposició d’aprendre
• Cal formular bé l’objecte d’estudi, la qüestió que es planteja o el problema a resoldre.
• El procés d’aprenentatge ha de ser clar, facilitant les fonts d’informació i donant les eines per a seleccionar-les i comprendre-les. El resultat ha de ser satisfactori
• S’han de conèixer les característiques de cada alumne per ajudar-lo a seguir el seu propi camí en cooperació amb la resta de companys i companyes
• S’ha d’exigir a cada noi i a cada noia el màxim compliment de la seva responsabilitat. S’ha de treballar la identitat i coherència del grup classe i dels diferents grups de treball així com també del conjunt del centre educatiu.
- El professorat de totes les etapes educatives ha de tenir i mantenir una bona formació professional.
• S’ha de partir d’una formació inicial que capaciti científicament i professionalment.
• Els ensenyants han de poder participar en activitats de formació permanent al llarg de tota la seva vida activa, dintre de la jornada laboral.
• El coneixement per part del professorat de l’objecte d’ensenyament i dels mètodes d’ensenyament-aprenentatge ha de ser profund per tal de ser creatiu a l’hora de posar-los en pràctica
• Igualment, s’ha de conèixer bé el context social del lloc de treball per tal d’adequar la intervenció educativa a les característiques de la realitat de l’alumnat.
- El centre educatiu ha de disposar dels recursos necessaris.
• El nombre suficient de professorat segons el P.E. del centre
• Bones instal•lacions i mobiliari: zones per a la direcció, l’administració i el treball del professorat, aules, laboratoris, biblioteca multimèdia, tallers diversos, gimnàs, aules específiques per idiomes, menjador, patis i zones enjardinades...
• Espais de treball i estudi adequats i fonts d’informació riques i diversificades:
• La biblioteca multimèdia. Ha de ser un espai central dotat suficientment de llibres, diaris, revistes, mitjans audiovisuals, mitjans informàtics amb connexió ràpida a Internet i amb una persona responsable del seu bon funcionament
• Els mitjans d’observació i experimentació. Han de ser presents en els laboratoris de l’àrea de ciències experimentals, en els espais destinats a les ciències socials i en els espais exteriors que s’habilitin com a àrees d’aprenentatge: jardins, horts, granges, espais esportius...
• El gimnàs multiusos. Per a les activitats pròpies de l’àrea d’educació física i per a fer-hi festes, representacions musicals, teatrals ...
• Els tallers. Per a l’educació artística i tecnològica. Cadascun d’ells amb les eines adequades per al bon funcionament de les activitats.
• Les aules. Dotades de prestatgeries per a guardar-hi els llibres, carpetes, diaris, revistes i material que es necessita per a cada activitat. Que disposin d’armaris, penjadors, ordinadors, taules, cadires i espai suficient per a fer una bona activitat d’aprenentatge que permeti el treball individual i en grup
• Mitjans per expressar el coneixement de diverses maneres
• Utilització de tots els mitjans a l’abast per elaborar els propis dossiers, llibres, treballs artístics, treballs tecnològics.
• Possibilitat d’utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació a tots els espais de treball del centre
• Possibilitat d’utilitzar mitjans d’impressió i reproducció en tots els formats
- El centre educatiu ha de poder realitzar activitats d’ensenyament-aprenentatge fora del centre
• Les sortides a l’entorn, proper o llunyà, són un recurs bàsic per a recollir informació i elaborar coneixement. Per tant, s’han de tenir totes les facilitats per a poder visitar tots els centres culturals, artístics, tecnològics, ambientals que interessin per a portar a la pràctica els plans d’estudis del centre
• S’han de poder fer estades fora de la localitat del centre per estudiar altres ambients socioeconòmics i culturals i per intercanviar coneixements i vivències amb altres grups d’estudiants
• S’han de poder fer estades a l’estranger per a la pràctica dels idiomes i per a conèixer altres cultures o cooperar amb altres realitats
- El centre educatiu ha de poder ser gestionat democràticament
• El professorat ha de participar en la gestió del centre, cadascú des de la responsabilitat que tingui encomanada i en els organismes de participació que s’estableixin.
• L’equip directiu ha de ser nomenat en funció d’un projecte educatiu recolzat per la majoria de professorat i pel consell de centre
• La valoració del treball s’ha de fer des de dintre del centre i des de fora per organismes relacionats amb el treball diari del centre
• El consell escolar ha de ser l’organisme que reguli la vida general del centre i ha de comptar amb la participació del professorat, de l’alumnat i de l’associació de mares i pares com a estaments fonamentals, així com del personal d’administració i serveis i dels representants de les administracions, local i nacional.
- El professorat ha de poder tenir el reconeixement de la feina ben feta
• El sou d’entrada ha de ser digne
• Ha de poder tenir increments salarials relacionats amb l’antiguitat i amb llocs de treball específics, o amb treballs que demanen més dedicació horària.
• Ha de poder tenir incentius en tasques degudament remunerades:
• donar a conèixer la feina feta mitjançant la publicació d’articles, llibres,
• participar en tasques de formació del professorat nou
• disposar de temps sabàtic per a reflexionar sobre la tasca feta o assistir a cursos de formació en el país o a fora o per participar en intercanvis d’experiències
• poder accedir a llocs de direcció de centres o a altres llocs tècnicament qualificats dels departament d’educació.
• poder participar en algun programa de formació universitària
• reconeixement de la responsabilitat en programes d’innovació de centre o de zona
• Ha de tenir accés als mitjans de comunicació per a donar a conèixer les innovacions que porti a terme el centre educatiu o la zona escolar.
L’educació avui demana poder desenvolupar els projectes educatius de cada centre i de cada zona. L’administració ha de proporcionar les eines que ho han de fer possible, fent costat i potenciant el treball dels grups d’ensenyants que treballen conscientment a cada lloc i establint les condicions generals per a la incorporació de tot el col•lectiu de mestres i professors a una tasca educativa de qualitat.
dilluns, 26 de maig del 2008
Aportacions a l'avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya
Valoro l’esforç fet per l’Administració en aquest avantprojecte per adequar el sistema educatiu a les necessitats dels nostres temps. No obstant discrepo en els temes següents que considero importants:
Servei Públic d’Educació:
El servei públic d’educació l’han de formar les escoles públiques que són les que garanteixen la gratuïtat, la gestió democràtica, l’aconfessionalitat, l’equitat en l’admissió d’alumnes i la interrelació amb l’entorn. Per aquelles privades concertades que acceptin aquestes característiques s’han d’arbitrar els mecanismes per a què passin a ser públiques.
L’administració mantindrà les subvencions a aquells centres educatius privats que compleixin els requisits establerts en la llei.
Les activitats que es fan als centres públiques són activitats docents ordinàries, durant l’horari lectiu, o activitats extraescolars, a l’hora del menjador escolar o després de l’horari lectiu. No hi ha lloc per a activitats complementàries. Aquestes activitats tampoc no han d’estar presents en les escoles concertades subvencionades, ja que van en contra de la gratuïtat i de l’equitat.
Les ensenyances religioses s’han de fer fora de l’escola. A l’escola s’ha d’educar en la ciutadania des de l’ètica i la moral democràtiques.
Les etapes d’educació obligatòria han de ser les que van de 6 a 16 anys, és a dir la Primària i la Secundària Obligatòria. Cal que hi hagi places públiques suficients per a cobrir la demanda d’Escola Bressol i d’Escola Infantil.
Les zones educatives:
S’ha de procurar que a les grans ciutats les zones educatives es corresponguin a un districte o grup de barris, a les ciutats petites i pobles grans es correspondran amb el municipi i en l’àmbit rural comprendran un grup de pobles, el que ara són les zones escolars rurals.
L’oferta escolar a les zones educatives ha de possibilitar que hi hagi llocs suficients en l’escola pública. Si en falten s’han d’ampliar les escoles o construir-ne de noves. La manca de places públiques no la poden cobrir les privades concertades.
En cas que a un centre públic li sobrin places degut a que no és escollit per les famílies que demanen escola pública, l’administració hi haurà d’intervenir per tal que el centre pugui reformular el seu P.E. per a què respongui a les necessitats de l’entorn i ofereixi ensenyament de qualitat. Ara que s’han acabat els períodes de preinscripció l’Administració pot tenir una radiografia força exacte de les diverses realitats.
Els centres públics de primària no han ser adscrits a centres de secundària. S’han de fer itineraris pedagògics dintre dels centres de primària i secundària públics.
Els serveis que l’administració proporciona als centres han de pertànyer a l’Administració pública, no s’han de fer convenis amb entitats privades.
L’Autonomia dels centres i el Projecte Educatiu:
El currículum obligatori que establirà l’Agència avaluadora ha d’especificar realment els continguts bàsics de cada matèria, per tal que els centres puguin organitzar-los i desenvolupar-los d’acord amb la seva realitat.
L’Administració a través de la Inspecció Educativa ha de fer una primera tasca de coneixement de la realitat de cada centre. Això vol dir conèixer els documents que conformen el Projecte Educatiu i la seva aplicació pràctica. Per a adquirir aquest coneixement cal conviure amb els centres.
A partir d’aquí l’Administració (a través de la Inspecció educativa), junt amb l’equip directiu i el consell escolar de cada centre, reconeixerà oficialment el Projecte i establirà les necessitats de recursos humans i materials del centre que haurà de satisfer, els objectius a curt termini i els mecanismes d’avaluació.
Es farà el mateix a nivell de zona en els projectes educatius d’un grup de centres: primer coneixement de la realitat, després reconeixement oficial del projecte i finalment establiment dels recursos, objectius i avaluació.
La Inspecció Educativa ha de ser menys fiscalitzadora i més col.laboradora i facilitadora de la tasca educativa que el que es desprèn de les funcions que li atorga l’avantprojecte.
L’Agència Avaluadora ha d’establir la seva activitat avaluadora concreta de cada centre de comú acord amb la Inspecció, l’equip directiu i el consell escolar del centre.
Les donacions o llegats s’han de fer a l’Administració pública (nacional o local) perquè els utilitzi per a les escoles públiques. Les escoles que rebin llegats directament no poden ser ni públiques ni subvencionades per l’Administració.
Consideració final:
Les lleis són importants per a millorar, però és més important el coneixement de les realitats per a poder-hi fer les intervencions necessàries des de les dinàmiques pròpies. Cal conèixer la riquesa pedagògica de cada centre per a potenciar-la. Cal saber intervenir des de les demandes de cada escola. Cal valorar les iniciatives, les innovacions, el treball diari per a que els centres educatius treballin amb il.lusió i sabent que la seva tasca és reconeguda. No confonguem les mostres publicitàries en els mitjans de comunicació amb el reconeixement real de la tasca educativa de tots i cadascun dels centres.
Desgraciadament les realitats educatives segueixen essent les grans desconegudes per l’Administració i el professorat el gran ignorat i menysvalorat per part dels successius Departaments d’Educació. La prova és que molts dels projectes que els diferents Departaments “s’inventen” per donar-hi ràpida publicitat (aquest sembla que és el ser principal objectiu: la propaganda), s’estan fent a moltes escoles i han estat pensats, treballats, contrastats per equips d’ensenyants que mai apareixen nomenats. Si us plau, una mica de justícia.
Servei Públic d’Educació:
El servei públic d’educació l’han de formar les escoles públiques que són les que garanteixen la gratuïtat, la gestió democràtica, l’aconfessionalitat, l’equitat en l’admissió d’alumnes i la interrelació amb l’entorn. Per aquelles privades concertades que acceptin aquestes característiques s’han d’arbitrar els mecanismes per a què passin a ser públiques.
L’administració mantindrà les subvencions a aquells centres educatius privats que compleixin els requisits establerts en la llei.
Les activitats que es fan als centres públiques són activitats docents ordinàries, durant l’horari lectiu, o activitats extraescolars, a l’hora del menjador escolar o després de l’horari lectiu. No hi ha lloc per a activitats complementàries. Aquestes activitats tampoc no han d’estar presents en les escoles concertades subvencionades, ja que van en contra de la gratuïtat i de l’equitat.
Les ensenyances religioses s’han de fer fora de l’escola. A l’escola s’ha d’educar en la ciutadania des de l’ètica i la moral democràtiques.
Les etapes d’educació obligatòria han de ser les que van de 6 a 16 anys, és a dir la Primària i la Secundària Obligatòria. Cal que hi hagi places públiques suficients per a cobrir la demanda d’Escola Bressol i d’Escola Infantil.
Les zones educatives:
S’ha de procurar que a les grans ciutats les zones educatives es corresponguin a un districte o grup de barris, a les ciutats petites i pobles grans es correspondran amb el municipi i en l’àmbit rural comprendran un grup de pobles, el que ara són les zones escolars rurals.
L’oferta escolar a les zones educatives ha de possibilitar que hi hagi llocs suficients en l’escola pública. Si en falten s’han d’ampliar les escoles o construir-ne de noves. La manca de places públiques no la poden cobrir les privades concertades.
En cas que a un centre públic li sobrin places degut a que no és escollit per les famílies que demanen escola pública, l’administració hi haurà d’intervenir per tal que el centre pugui reformular el seu P.E. per a què respongui a les necessitats de l’entorn i ofereixi ensenyament de qualitat. Ara que s’han acabat els períodes de preinscripció l’Administració pot tenir una radiografia força exacte de les diverses realitats.
Els centres públics de primària no han ser adscrits a centres de secundària. S’han de fer itineraris pedagògics dintre dels centres de primària i secundària públics.
Els serveis que l’administració proporciona als centres han de pertànyer a l’Administració pública, no s’han de fer convenis amb entitats privades.
L’Autonomia dels centres i el Projecte Educatiu:
El currículum obligatori que establirà l’Agència avaluadora ha d’especificar realment els continguts bàsics de cada matèria, per tal que els centres puguin organitzar-los i desenvolupar-los d’acord amb la seva realitat.
L’Administració a través de la Inspecció Educativa ha de fer una primera tasca de coneixement de la realitat de cada centre. Això vol dir conèixer els documents que conformen el Projecte Educatiu i la seva aplicació pràctica. Per a adquirir aquest coneixement cal conviure amb els centres.
A partir d’aquí l’Administració (a través de la Inspecció educativa), junt amb l’equip directiu i el consell escolar de cada centre, reconeixerà oficialment el Projecte i establirà les necessitats de recursos humans i materials del centre que haurà de satisfer, els objectius a curt termini i els mecanismes d’avaluació.
Es farà el mateix a nivell de zona en els projectes educatius d’un grup de centres: primer coneixement de la realitat, després reconeixement oficial del projecte i finalment establiment dels recursos, objectius i avaluació.
La Inspecció Educativa ha de ser menys fiscalitzadora i més col.laboradora i facilitadora de la tasca educativa que el que es desprèn de les funcions que li atorga l’avantprojecte.
L’Agència Avaluadora ha d’establir la seva activitat avaluadora concreta de cada centre de comú acord amb la Inspecció, l’equip directiu i el consell escolar del centre.
Les donacions o llegats s’han de fer a l’Administració pública (nacional o local) perquè els utilitzi per a les escoles públiques. Les escoles que rebin llegats directament no poden ser ni públiques ni subvencionades per l’Administració.
Consideració final:
Les lleis són importants per a millorar, però és més important el coneixement de les realitats per a poder-hi fer les intervencions necessàries des de les dinàmiques pròpies. Cal conèixer la riquesa pedagògica de cada centre per a potenciar-la. Cal saber intervenir des de les demandes de cada escola. Cal valorar les iniciatives, les innovacions, el treball diari per a que els centres educatius treballin amb il.lusió i sabent que la seva tasca és reconeguda. No confonguem les mostres publicitàries en els mitjans de comunicació amb el reconeixement real de la tasca educativa de tots i cadascun dels centres.
Desgraciadament les realitats educatives segueixen essent les grans desconegudes per l’Administració i el professorat el gran ignorat i menysvalorat per part dels successius Departaments d’Educació. La prova és que molts dels projectes que els diferents Departaments “s’inventen” per donar-hi ràpida publicitat (aquest sembla que és el ser principal objectiu: la propaganda), s’estan fent a moltes escoles i han estat pensats, treballats, contrastats per equips d’ensenyants que mai apareixen nomenats. Si us plau, una mica de justícia.
dijous, 27 de març del 2008
Per què l'Autonomia dels centres educatius?
Autonomia dels centres: projecte educatiu
Des de la posada en marxa de la Llei Orgànica d’Educació coneguda com LOGSE que es parla d’autonomia de centres i de projecte educatiu. Si bé tots els centres tenen més o menys explicitat el seu projecte educatiu des dels inicis de l’aplicació de la llei, la gran majoria no han pogut desenvolupar-lo autònomament.
Un centre és autònom quan té capacitat per a desenvolupar el seu Projecte Educatiu (P.E). Per això calen eines i recursos propis i eines i recursos col.lectius, de zona, localitat, comarca, país, estat, comunitat d’estats, món. Quines són aquestes eines i aquests recursos?
El Projecte Educatiu:
Tots els centres es marquen uns objectius que expliciten amb més o menys precisió en els documents que elaboren i que procuren portar a terme en el treball diari.
Per tant, per saber quin és l’estat de la qüestió de cada centre cal analitzar els documents que té elaborats i el treball pràctic de cada dia pel que fa a docència, organització i gestió.
En el moment actual cal que l’administració ajudi a redefinir les característiques de cada centre en base a la seva real situació. Aquesta tasca d’ajuda l’ha de fer la inspecció amb el suport del personal tècnic del Departament d’Educació, Aquests estaments han de treballar colze a colze amb els equips directius i els organismes pedagògics i de gestió dels centres (equips de nivell, de cicle, departaments, claustres, consells escolars...)
Un cop redefinit el P.E. de centre, la Direcció General corresponent en farà un reconeixement, és a dir, li donarà carta de naturalesa i adquirirà el compromís de planificar els recursos necessaris per a desenvolupar cada P.E.
Quins són aquests recursos?:
Recursos humans:
- La plantilla de professorat adequada en nombre i qualitat. Partint de les plantilles actuals dels centres, es definiran les funcions de cadascun dels professionals: docents, de coordinació, de gestió i de direcció, de manera que cada mestre o professor tingui ben especificades les seves responsabilitats i el seu horari per a desenvolupar-les, per a portar a terme, en equip, el P.E.
- Es definirà el professorat que falta per tal de poder portar a terme el P.E. amb garanties d’èxit. Caldrà professorat específic per a les tasques de biblioteca, de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
- El professorat nou que hagi d’ocupar plaça en un centre haurà de conèixer prèviament el P.E., per tal de preparar-se per a exercir la seva tasca amb garanties de qualitat. La dotació de professorat als centres es farà pels conductes de concurs general de places pel funcionariat, de nomenaments públics pel professorat interí i substitut i de comissions de serveis per aquelles places que puguin proposar els equips directius. En les llistes de vacants de tots els casos caldrà que s’especifiquin el nom, les característiques de cada centre i les funcions que s’han de cobrir.
Recursos materials
- Els recursos materials han de ser els necessaris segons les exigències de la posada en marxa del P.E. És evident que les necessitats a cobrir seran diferents segons les característiques de cada centre. En tots els casos han de possibilitat portar a terme la tasca educativa en condicions de qualitat. Per tant tot l’alumnat ha de disposat de:
- unes bones instal.lacions i espais, dotats de les aules suficients per grups classes i específiques (educació musical, artística, física, tecnològica, experimental i científica).
- Una bona biblioteca multimèdia amb recursos suficients, humans i materials, per als seu bon funcionament. A l’alumnat que ho necessiti se li facilitaran els llibres de text. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació seran presents a la biblioteca i a les aules
- Un bons menjadors amb cuines pròpies amb beques suficients per a una bona alimentació de tot l’alumnat.
- Uns bons espais d’esbarjo amb terreny suficient per a cultivar-hi plantes de jardí o d’horta.
- Un bon servei de neteja i manteniment de les instal.lacions.
- Facilitats per a poder portar a terme totes les sortides escolars que es programin proporcionant els recursos que calguin a cada lloc.
Recursos educatius compartits:
Cada centre educatiu tindrà els seus recursos tal com s’ha especificat en l’apartat anterior. Però hi ha d’haver també recursos compartits amb d’altres centres de l’entorn proper o llunyà:
- Cal reconèixer les zones educatives i el seu funcionament per a dotar-les dels recursos que necessitin. Moltes zones s’han anat delimitant autònomament segons s’han anat configurant els diferents itineraris, des de l’escola bressol fins a l’educació secundària post obligatòria. Cal reconèixer-les administrativament i ajudar a delimitar les que faltin.
- Cal atorgar identitat als projectes educatius comuns de les zones, per tal d’ajudar a desenvolupar-los amb garanties d’èxit. En aquesta tasca s’hi han d’implicar, a més a més dels centres, la inspecció, per part de l’administració autonòmica i les administracions locals.
- Els centres de recursos pedagògics han de poder facilitar els recursos que necessitin els centres de manera àgil i funcional. Cal posar al dia els recursos i ampliar-los per a disposar adequadament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
- Cal que els recursos tècnics i culturals públics de les localitats, comarques i país es posin al servei de les escoles planificant activitats que ajudin a la tasca educativa. També convindria establir concerts amb institucions privades d’interès educatiu pels centres.
- Cal promocionar i facilitar les estades a llocs propers o llunyans per a intercanviar coneixements. Aquestes activitats han d’estar a l’abast de tot l’alumnat dels centres públics, sense exclusió.
- Cal que l’Administració autonòmica i local es responsabilitzin del funcionament de les activitats extraescolars que es portin a terme als centres o als espais comuns de zona garantint el seu bon funcionament i la seva qualitat educativa.
Avaluació del Projecte Educatiu:
L’Avaluació del Projecte Educatiu de Centre té diferents fases:
- Reconeixement oficial del P.E. i planificació dels recursos necessaris per a portar-lo a terme. Establiment dels terminis.
- Valoració del compliment de l’aportació de recursos a cada termini
- Valoració periòdica de la tasca feta.
- Valoració periòdica dels resultats obtinguts.
En l’Avaluació interna del P.E. de Centre hi ha d’intervenir: l’equip directiu del centre, el professorat participant en els diversos nivells organitzatius, l’alumnat a través de les tutories i la coordinació de delegats i delegades i el consell d’escola.
L’Avaluació externa del P.E. de Centre l’ha de portar a terme la inspecció comptant amb la col.laboració del personal tècnic de l’administració autonòmica i local que participi en el P.E.
Des de la posada en marxa de la Llei Orgànica d’Educació coneguda com LOGSE que es parla d’autonomia de centres i de projecte educatiu. Si bé tots els centres tenen més o menys explicitat el seu projecte educatiu des dels inicis de l’aplicació de la llei, la gran majoria no han pogut desenvolupar-lo autònomament.
Un centre és autònom quan té capacitat per a desenvolupar el seu Projecte Educatiu (P.E). Per això calen eines i recursos propis i eines i recursos col.lectius, de zona, localitat, comarca, país, estat, comunitat d’estats, món. Quines són aquestes eines i aquests recursos?
El Projecte Educatiu:
Tots els centres es marquen uns objectius que expliciten amb més o menys precisió en els documents que elaboren i que procuren portar a terme en el treball diari.
Per tant, per saber quin és l’estat de la qüestió de cada centre cal analitzar els documents que té elaborats i el treball pràctic de cada dia pel que fa a docència, organització i gestió.
En el moment actual cal que l’administració ajudi a redefinir les característiques de cada centre en base a la seva real situació. Aquesta tasca d’ajuda l’ha de fer la inspecció amb el suport del personal tècnic del Departament d’Educació, Aquests estaments han de treballar colze a colze amb els equips directius i els organismes pedagògics i de gestió dels centres (equips de nivell, de cicle, departaments, claustres, consells escolars...)
Un cop redefinit el P.E. de centre, la Direcció General corresponent en farà un reconeixement, és a dir, li donarà carta de naturalesa i adquirirà el compromís de planificar els recursos necessaris per a desenvolupar cada P.E.
Quins són aquests recursos?:
Recursos humans:
- La plantilla de professorat adequada en nombre i qualitat. Partint de les plantilles actuals dels centres, es definiran les funcions de cadascun dels professionals: docents, de coordinació, de gestió i de direcció, de manera que cada mestre o professor tingui ben especificades les seves responsabilitats i el seu horari per a desenvolupar-les, per a portar a terme, en equip, el P.E.
- Es definirà el professorat que falta per tal de poder portar a terme el P.E. amb garanties d’èxit. Caldrà professorat específic per a les tasques de biblioteca, de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
- El professorat nou que hagi d’ocupar plaça en un centre haurà de conèixer prèviament el P.E., per tal de preparar-se per a exercir la seva tasca amb garanties de qualitat. La dotació de professorat als centres es farà pels conductes de concurs general de places pel funcionariat, de nomenaments públics pel professorat interí i substitut i de comissions de serveis per aquelles places que puguin proposar els equips directius. En les llistes de vacants de tots els casos caldrà que s’especifiquin el nom, les característiques de cada centre i les funcions que s’han de cobrir.
Recursos materials
- Els recursos materials han de ser els necessaris segons les exigències de la posada en marxa del P.E. És evident que les necessitats a cobrir seran diferents segons les característiques de cada centre. En tots els casos han de possibilitat portar a terme la tasca educativa en condicions de qualitat. Per tant tot l’alumnat ha de disposat de:
- unes bones instal.lacions i espais, dotats de les aules suficients per grups classes i específiques (educació musical, artística, física, tecnològica, experimental i científica).
- Una bona biblioteca multimèdia amb recursos suficients, humans i materials, per als seu bon funcionament. A l’alumnat que ho necessiti se li facilitaran els llibres de text. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació seran presents a la biblioteca i a les aules
- Un bons menjadors amb cuines pròpies amb beques suficients per a una bona alimentació de tot l’alumnat.
- Uns bons espais d’esbarjo amb terreny suficient per a cultivar-hi plantes de jardí o d’horta.
- Un bon servei de neteja i manteniment de les instal.lacions.
- Facilitats per a poder portar a terme totes les sortides escolars que es programin proporcionant els recursos que calguin a cada lloc.
Recursos educatius compartits:
Cada centre educatiu tindrà els seus recursos tal com s’ha especificat en l’apartat anterior. Però hi ha d’haver també recursos compartits amb d’altres centres de l’entorn proper o llunyà:
- Cal reconèixer les zones educatives i el seu funcionament per a dotar-les dels recursos que necessitin. Moltes zones s’han anat delimitant autònomament segons s’han anat configurant els diferents itineraris, des de l’escola bressol fins a l’educació secundària post obligatòria. Cal reconèixer-les administrativament i ajudar a delimitar les que faltin.
- Cal atorgar identitat als projectes educatius comuns de les zones, per tal d’ajudar a desenvolupar-los amb garanties d’èxit. En aquesta tasca s’hi han d’implicar, a més a més dels centres, la inspecció, per part de l’administració autonòmica i les administracions locals.
- Els centres de recursos pedagògics han de poder facilitar els recursos que necessitin els centres de manera àgil i funcional. Cal posar al dia els recursos i ampliar-los per a disposar adequadament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
- Cal que els recursos tècnics i culturals públics de les localitats, comarques i país es posin al servei de les escoles planificant activitats que ajudin a la tasca educativa. També convindria establir concerts amb institucions privades d’interès educatiu pels centres.
- Cal promocionar i facilitar les estades a llocs propers o llunyans per a intercanviar coneixements. Aquestes activitats han d’estar a l’abast de tot l’alumnat dels centres públics, sense exclusió.
- Cal que l’Administració autonòmica i local es responsabilitzin del funcionament de les activitats extraescolars que es portin a terme als centres o als espais comuns de zona garantint el seu bon funcionament i la seva qualitat educativa.
Avaluació del Projecte Educatiu:
L’Avaluació del Projecte Educatiu de Centre té diferents fases:
- Reconeixement oficial del P.E. i planificació dels recursos necessaris per a portar-lo a terme. Establiment dels terminis.
- Valoració del compliment de l’aportació de recursos a cada termini
- Valoració periòdica de la tasca feta.
- Valoració periòdica dels resultats obtinguts.
En l’Avaluació interna del P.E. de Centre hi ha d’intervenir: l’equip directiu del centre, el professorat participant en els diversos nivells organitzatius, l’alumnat a través de les tutories i la coordinació de delegats i delegades i el consell d’escola.
L’Avaluació externa del P.E. de Centre l’ha de portar a terme la inspecció comptant amb la col.laboració del personal tècnic de l’administració autonòmica i local que participi en el P.E.
dimecres, 5 de març del 2008
Les zones escolars
La delimitació de les zones escolars és una tasca que s’ha de fer tenint en compte el teixit que s’ha anat organitzant des de l’aplicació del mapa escolar derivat de la LOGSE, introduint-hi les modificacions necessàries.
S’han de contemplar diferents tipus de zones escolars pel que fa als centres educatius públics:
- zones escolars rurals:
Han de contenir les diferents etapes de l’educació obligatòria i una oferta suficient de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.
L’alumnat d’aquestes zones ha de poder accedir a l’educació post obligatòria sense discriminacions
- zones escolars de pobles:
En un mateix poble hi ha d’haver aules suficients de tots els nivells d’educació primària i una oferta suficient de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.
Cal delimitar zones de dos o més pobles propers que continguin una oferta ample de centres d’educació secundària obligatòria i post obligatòria.
- zones escolars de ciutats petites:
La ciutat haurà de tenir oferta suficient de centres de totes les etapes de l’educació obligatòria i post obligatòria (el batxillerat i els cicles formatius més relacionats amb les activitats econòmiques de la zona, tradicionals o emergents), de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.
- zones escolars de barris i districtes de ciutats grans:
El barri o el districte ha de tenir oferta suficient de centres de totes les etapes de l’educació obligatòria i post obligatòria (el batxillerat i els cicles formatius de més tradició o de noves activitats econòmiques relacionades amb empreses emergents...). També ha d’oferir places suficients d’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escola bressol de 0 a 3 anys.
L’alumnat de cadascuna de les diverses zones educatives ha de poder accedir sense discriminacions a centres d’altres zones per cursar altres cicles formatius i, si està preparat i vol seguir estudiant, ha de tenir facilitats per accedir a nivells educatius superiors de les ciutats del país o d’altres països.
A cadascuna de les zones hi ha d’haver escoles d’adults que garanteixin la possibilitat de continuar la seva formació en educació obligatòria, al nivell que sigui, als joves o a les persones adultes.
És important que a cada zona es contemplin plans d’inserció al treball i de formació permanent, així com d’ajut a la iniciativa privada, d’acord amb les associacions empresarials i amb els sindicats.
Hi ha d’haver, en el conjunt del país, oferta pública suficient de tot el ventall de cicles formatius de grau mitjà i superior, així com de totes les especialitats dels estudis universitaris. Cal ampliar i millorar els acords amb altres països per a facilitar els intercanvis en estudis i en treball.
S’han de contemplar diferents tipus de zones escolars pel que fa als centres educatius públics:
- zones escolars rurals:
Han de contenir les diferents etapes de l’educació obligatòria i una oferta suficient de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.
L’alumnat d’aquestes zones ha de poder accedir a l’educació post obligatòria sense discriminacions
- zones escolars de pobles:
En un mateix poble hi ha d’haver aules suficients de tots els nivells d’educació primària i una oferta suficient de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.
Cal delimitar zones de dos o més pobles propers que continguin una oferta ample de centres d’educació secundària obligatòria i post obligatòria.
- zones escolars de ciutats petites:
La ciutat haurà de tenir oferta suficient de centres de totes les etapes de l’educació obligatòria i post obligatòria (el batxillerat i els cicles formatius més relacionats amb les activitats econòmiques de la zona, tradicionals o emergents), de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.
- zones escolars de barris i districtes de ciutats grans:
El barri o el districte ha de tenir oferta suficient de centres de totes les etapes de l’educació obligatòria i post obligatòria (el batxillerat i els cicles formatius de més tradició o de noves activitats econòmiques relacionades amb empreses emergents...). També ha d’oferir places suficients d’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escola bressol de 0 a 3 anys.
L’alumnat de cadascuna de les diverses zones educatives ha de poder accedir sense discriminacions a centres d’altres zones per cursar altres cicles formatius i, si està preparat i vol seguir estudiant, ha de tenir facilitats per accedir a nivells educatius superiors de les ciutats del país o d’altres països.
A cadascuna de les zones hi ha d’haver escoles d’adults que garanteixin la possibilitat de continuar la seva formació en educació obligatòria, al nivell que sigui, als joves o a les persones adultes.
És important que a cada zona es contemplin plans d’inserció al treball i de formació permanent, així com d’ajut a la iniciativa privada, d’acord amb les associacions empresarials i amb els sindicats.
Hi ha d’haver, en el conjunt del país, oferta pública suficient de tot el ventall de cicles formatius de grau mitjà i superior, així com de totes les especialitats dels estudis universitaris. Cal ampliar i millorar els acords amb altres països per a facilitar els intercanvis en estudis i en treball.
dijous, 28 de febrer del 2008
Dialogant amb Joan Herrera
Aquesta és la meva aportació a la web d’en Joan Herrera:
“He llegit les aportacions anteriors sobre aquest tema. Sóc una mestra jubilada, amb molts anys d'experiència en l'ensenyament i bastants en la lluita sindical. La Llei d'Educació de Catalunya ha de tenir el màxim consens de les forces polítiques i de la comunitat educativa, hi estic d'acord. Però, lamentablement, els interessos de la majoria de les escoles privades concertades (gairebé totes confessionals i moltes d'elles elitistes) no són precisament de "compromís amb les noves necessitats socials ni amb els valors d'un servei públic educatiu".
Per a poder tancar el Pacte Nacional amb l'acord d'aquestes escoles, se'ls va haver de fer moltes concessions sobre el paper, i així i tot no han complert amb el mínim compromis de la gratuïtat les poques que, el curs passat, van signar els contractes-programes. L'única mesura del Pacte que s'ha portat a terme ha estat la introducció de la sisena hora a l'escola primària, i, precisament, aquesta no era pas una mesura necessària, ja que els problemes principals de la qualitat educativa no estaven pas en l'etapa de primària.
Tant a Catalunya com a l'Estat espanyol, s'ha d'atendre amb tots els mitjans l'escola pública i els canvis que s'hi han d'introduir s'han de trobar en cadascun dels centres i de les zones, analitzant reflexivament cadascuna de les realitats i aportant-hi les solucions que requereixen. Per tant, la Llei, hauria de ser un marc molt general que permetés aplicar a cada realitat les solucions més adients partint, evidentment, d'uns principis clars:
- el compromís del professorat amb uns projectes educatius actualitzats
- la bona formació inicial i permanent d'aquest professorat
- la bona preparació i capacitat de gestió dels equips directius
- la cooperació entre els centres d'una mateixa zona
- la distribució equitativa de l'alumnat. contemplant la possibilitat de tenir una educació de qualitat a prop del domicili en les etapes de l'educació obligatòria
- l'avaluació interna i externa del treball educatiu...
Les escoles privades concertades haurien de complir unes determinades condicions per a poder rebre subvencions de l'Administració Pública: haurien de garantir l'accés a tot l'alumnat sense selecció prèvia, la gratuïtat, l'aconfessionalitat, la gestió democràtica... I això no estan disposades a complir-ho. Si analitzem les motivacions de la majoria de famílies que opten per l'escola concertada ens n'adonarem que el que volen no són precisament els trets d'equitat de l'escola pública. És trist haver arribat aquí, però per remuntar partint d'aquesta situació cal donar prioritat a l'escola pública.
Participo en aquest forum amb l'ànim de poder compartir les meves aportacions amb vosaltres.”
Aquesta és la resposta d’en Joan Herrera que m’ha satisfet molt
" Benvolguda Victòria,
Li agraeixo, molt sincerament, les seves aportacions. Després de tants anys dedicats a l'ensenyament, el seu raonament està ple de sentit comú i de coneixement. Comparteixo amb vostè les recances sobre l'escola concertada. En el seu origen havien de substituir la falta d'oferta pública d'ensenyament d'una manera transitòria i han aconseguit mantenir-se permanentment. També crec que, si hi ha diner públic a les escoles concertades, hi ha d'haver control públic.
També coincideixo amb vostè en què segurament hi ha hagut una manca de diàleg entre la conselleria d'Educació i la comunitat educativa i això ha estat un error. Des d'ICV-EUiA ens comprometem a què quan es tramiti la Llei d'Ensenyament de Catalunya obrirem vies de diàleg amb la comunitat educativa, a tots els nivells, per millorar el projecte de llei que elabori el Govern.
És per tot això que ICV-EUiA reiterem la nostra convicció que l’educació ha de ser una prioritat explícita de l’Estat, que la nostra política de pactes estarà condicionada per aquesta convicció i que el nostre Grup Parlamentari al Congrés vetllarà de forma decidida per una aplicació valenta de la LOE que superi els importants dèficits educatius que Espanya encara arrossega. Li reitero el meu agraïment per les interessants reflexions que aporta el seu correu i la saludo molt cordialment,"
Joan Herrera.
“He llegit les aportacions anteriors sobre aquest tema. Sóc una mestra jubilada, amb molts anys d'experiència en l'ensenyament i bastants en la lluita sindical. La Llei d'Educació de Catalunya ha de tenir el màxim consens de les forces polítiques i de la comunitat educativa, hi estic d'acord. Però, lamentablement, els interessos de la majoria de les escoles privades concertades (gairebé totes confessionals i moltes d'elles elitistes) no són precisament de "compromís amb les noves necessitats socials ni amb els valors d'un servei públic educatiu".
Per a poder tancar el Pacte Nacional amb l'acord d'aquestes escoles, se'ls va haver de fer moltes concessions sobre el paper, i així i tot no han complert amb el mínim compromis de la gratuïtat les poques que, el curs passat, van signar els contractes-programes. L'única mesura del Pacte que s'ha portat a terme ha estat la introducció de la sisena hora a l'escola primària, i, precisament, aquesta no era pas una mesura necessària, ja que els problemes principals de la qualitat educativa no estaven pas en l'etapa de primària.
Tant a Catalunya com a l'Estat espanyol, s'ha d'atendre amb tots els mitjans l'escola pública i els canvis que s'hi han d'introduir s'han de trobar en cadascun dels centres i de les zones, analitzant reflexivament cadascuna de les realitats i aportant-hi les solucions que requereixen. Per tant, la Llei, hauria de ser un marc molt general que permetés aplicar a cada realitat les solucions més adients partint, evidentment, d'uns principis clars:
- el compromís del professorat amb uns projectes educatius actualitzats
- la bona formació inicial i permanent d'aquest professorat
- la bona preparació i capacitat de gestió dels equips directius
- la cooperació entre els centres d'una mateixa zona
- la distribució equitativa de l'alumnat. contemplant la possibilitat de tenir una educació de qualitat a prop del domicili en les etapes de l'educació obligatòria
- l'avaluació interna i externa del treball educatiu...
Les escoles privades concertades haurien de complir unes determinades condicions per a poder rebre subvencions de l'Administració Pública: haurien de garantir l'accés a tot l'alumnat sense selecció prèvia, la gratuïtat, l'aconfessionalitat, la gestió democràtica... I això no estan disposades a complir-ho. Si analitzem les motivacions de la majoria de famílies que opten per l'escola concertada ens n'adonarem que el que volen no són precisament els trets d'equitat de l'escola pública. És trist haver arribat aquí, però per remuntar partint d'aquesta situació cal donar prioritat a l'escola pública.
Participo en aquest forum amb l'ànim de poder compartir les meves aportacions amb vosaltres.”
Aquesta és la resposta d’en Joan Herrera que m’ha satisfet molt
" Benvolguda Victòria,
Li agraeixo, molt sincerament, les seves aportacions. Després de tants anys dedicats a l'ensenyament, el seu raonament està ple de sentit comú i de coneixement. Comparteixo amb vostè les recances sobre l'escola concertada. En el seu origen havien de substituir la falta d'oferta pública d'ensenyament d'una manera transitòria i han aconseguit mantenir-se permanentment. També crec que, si hi ha diner públic a les escoles concertades, hi ha d'haver control públic.
També coincideixo amb vostè en què segurament hi ha hagut una manca de diàleg entre la conselleria d'Educació i la comunitat educativa i això ha estat un error. Des d'ICV-EUiA ens comprometem a què quan es tramiti la Llei d'Ensenyament de Catalunya obrirem vies de diàleg amb la comunitat educativa, a tots els nivells, per millorar el projecte de llei que elabori el Govern.
És per tot això que ICV-EUiA reiterem la nostra convicció que l’educació ha de ser una prioritat explícita de l’Estat, que la nostra política de pactes estarà condicionada per aquesta convicció i que el nostre Grup Parlamentari al Congrés vetllarà de forma decidida per una aplicació valenta de la LOE que superi els importants dèficits educatius que Espanya encara arrossega. Li reitero el meu agraïment per les interessants reflexions que aporta el seu correu i la saludo molt cordialment,"
Joan Herrera.
dimarts, 12 de febrer del 2008
Posició davant la vaga del 14/2/08
Estic a favor del dia de vaga, ja que la posició del departament està molt lluny del diàleg i la negociació.
Els punts fonamentals d'aquesta vaga, per a mi, són:
- La lluita contra la privatització d'un servei públic tan fonamental com és l'educació.
- Per una inversió major en educació i, en conseqüència per uns recursos humans i materials suficients per atendre les necessitats educatives de tots els centre públics.
- Per a la negociació col.lectiva amb els sectors implicats en l'ensenyament.
Però aquest servei públic ha de canviar per millorar. I per això cal també:
- Un compromís dels equips docents en els projectes educatius del centre, que caldrà redefinir per a donar resposta a les necessitats de la societat actual en general i de l'alumnat concret de cada centre.
- Una bona formació científica i didàctica de tots els docents, a base d'una bona formació inicial i d'una adequada formació continuada.
- Una participació activa de tot l'equip de professorat (cadascú amb una responsabilitat concreta) en les tasques de gestió i organització de cada centre
- Un major poder pels equips directius per a poder portar a terme el P.E. del centre.
- La possibilitat de que els equips directius, d'acord amb els organismes de gestió democràtica del centre, puguin proposar una part de la plantilla.
- L'avaluació interna i externa de la tasca educativa del centre en base al grau de satisfacció en la posada en pràctica del P.E.
Penso que el sindicat USTEC ha de canviar la seva visió de la tasca docent i del que s'hauria d'entendre per a "escola pública".
L'autonomia i el compromís educatiu dels centres públics, i per tant, la corresponent capacitat dels equips directius per a gestionar-los no vol dir autoritarisme, i falta de democràcia.
L'avaluació interna i externa dels centres públics no vol dir entrar en una competitivitat mercantil.
La capacitat de proposar professorat adient al P.E dels centres no vol dir amiguisme i falta de transparència en els nomenaments.
¿O és millor el sistema funcionarial ple de pràctiques que amb el nom de drets individuals van en contra dels drets socials i impedeixen avançar en la millora de la qualitat educativa?
M'agradaria que s'entressin a discutir totes aquestes qüestions.
Vaga en defensa de l'ensenyament públic i de qualitat del 14 de febrer de 2008 a Barcelona. Foto: USTEC·STEs
Els punts fonamentals d'aquesta vaga, per a mi, són:
- La lluita contra la privatització d'un servei públic tan fonamental com és l'educació.
- Per una inversió major en educació i, en conseqüència per uns recursos humans i materials suficients per atendre les necessitats educatives de tots els centre públics.
- Per a la negociació col.lectiva amb els sectors implicats en l'ensenyament.
Però aquest servei públic ha de canviar per millorar. I per això cal també:
- Un compromís dels equips docents en els projectes educatius del centre, que caldrà redefinir per a donar resposta a les necessitats de la societat actual en general i de l'alumnat concret de cada centre.
- Una bona formació científica i didàctica de tots els docents, a base d'una bona formació inicial i d'una adequada formació continuada.
- Una participació activa de tot l'equip de professorat (cadascú amb una responsabilitat concreta) en les tasques de gestió i organització de cada centre
- Un major poder pels equips directius per a poder portar a terme el P.E. del centre.
- La possibilitat de que els equips directius, d'acord amb els organismes de gestió democràtica del centre, puguin proposar una part de la plantilla.
- L'avaluació interna i externa de la tasca educativa del centre en base al grau de satisfacció en la posada en pràctica del P.E.
Penso que el sindicat USTEC ha de canviar la seva visió de la tasca docent i del que s'hauria d'entendre per a "escola pública".
L'autonomia i el compromís educatiu dels centres públics, i per tant, la corresponent capacitat dels equips directius per a gestionar-los no vol dir autoritarisme, i falta de democràcia.
L'avaluació interna i externa dels centres públics no vol dir entrar en una competitivitat mercantil.
La capacitat de proposar professorat adient al P.E dels centres no vol dir amiguisme i falta de transparència en els nomenaments.
¿O és millor el sistema funcionarial ple de pràctiques que amb el nom de drets individuals van en contra dels drets socials i impedeixen avançar en la millora de la qualitat educativa?
M'agradaria que s'entressin a discutir totes aquestes qüestions.
divendres, 4 de gener del 2008
Accions per millorar
Foto: Núria del Moral
Per millorar la tasca educativa dels centres educatius públics de Catalunya, l'Administració s'ha de plantejar actuacions a diferents nivells:
- Organització de les zones escolars, caracterització dels centres i distribució de l'alumnat.
- Autonomia dels centres: projecte educatiu, renovació pedagògica, organització i gestió.
- Recursos humans i materials
- Coordinació de centres d'una zona educativa
- Reconeixement de la tasca docent.
- Avaluació del sistema educatiu
Cadascun d'aquests camps mereix un tractament específic. Ben aviat aniré escribint el meu punt de vista sobre quines haurien de ser les actuacions del Departament d'Educació al respecte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
