Alabo els instituts que mostren els seus bons resultats i el seu treball, com per exemple, el Salvador Espriu de Barcelona, el Francesc Macià de Cornella, l'Angeleta Ferrer de Sant Cugat i el Lledonosa de Lleida. Segur que n'hi ha molts més.
Que en prenguin nota els de la Fundació Bofill que, segons el meu parer, s'equivoquen insistint en les dades que generalitzen el fracàs escolar i donant una visió homogènia dolenta del sistema educatiu. On volen anar a parar?
S'han d'augmentar els recursos si són necessaris per a tirar endavant un projecte. Amb els recursos actuals molts instituts milloren els seus resultats perquè compten amb un equip directiu competent, amb un professorat implicat i ben preparat i amb un projecte clar.
Els estudis d'aquests organismes que volen "retratar" la realitat per influir-hi haurien de fixar-se en cada centre i cada territori, estudiant cada situació en funció del què seria desitjable i en relació amb el procés propi.
El sindicat USTEC hauria de fer una reflexió profunda per a corregir aquesta deriva que el porta al més obscur conservadurisme corporatiu. Del contrari, havent-ne estat una de les persones fundadores, me n'hauré d'esborrar tal com han fet d'altres.
És l'hora d'utilitzar els mitjans de comunicació per explicar bé la realitat, centre a centre, i no per a deformar-la amb dades simplificadores.
dimarts, 30 de setembre del 2008
dilluns, 15 de setembre del 2008
Compromís professional
Felicito al mestre Antonio Marfil, director de l'institut públic Portada Alta de Málaga, pel seu testimoni expressat en El País Semanal (suplement Niños) del diumenge 14 de setembre d'enguany.
En un context difícil, són capaços, ell i un nombrós equip de professorat, de crear un projecte amb cara i ulls, que vol que els nois i les noies es desenvolupin al màxim com a estudiants i com a persones. Per a implementar-lo compten amb els recursos de la Junta de Andalucía i amb la seva intel.ligent dedicació. Els resultats que van obtenint els permeten modificar allò que no va bé i reforçar allò que funciona. I els proporcionen una gran satisfacció que els esperona per continuar la tasca amb ganes.
A Catalunya falta un compromís més clar de l'Administracio cap a l'escola pública, dotant-la de més recursos i dedicació de personal. Això implicaria (els recursos no són il.limitats) reduir les subvencions a aquelles concertades que no compleixen un servei social democràtic.
Però també falta un compromís clar dels equips docents. Cal una dedicació del professorat generosa. Els sindicats haurien de fer una tasca d'animació, centre a centre, per la creació de projectes contextualitzats. A l'administració se li haurien d'exigir els recursos per a portar-los a la pràctica.
En un context difícil, són capaços, ell i un nombrós equip de professorat, de crear un projecte amb cara i ulls, que vol que els nois i les noies es desenvolupin al màxim com a estudiants i com a persones. Per a implementar-lo compten amb els recursos de la Junta de Andalucía i amb la seva intel.ligent dedicació. Els resultats que van obtenint els permeten modificar allò que no va bé i reforçar allò que funciona. I els proporcionen una gran satisfacció que els esperona per continuar la tasca amb ganes.
A Catalunya falta un compromís més clar de l'Administracio cap a l'escola pública, dotant-la de més recursos i dedicació de personal. Això implicaria (els recursos no són il.limitats) reduir les subvencions a aquelles concertades que no compleixen un servei social democràtic.
Però també falta un compromís clar dels equips docents. Cal una dedicació del professorat generosa. Els sindicats haurien de fer una tasca d'animació, centre a centre, per la creació de projectes contextualitzats. A l'administració se li haurien d'exigir els recursos per a portar-los a la pràctica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
