Aportacions a l'avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya

Valoro l’esforç fet per l’Administració en aquest avantprojecte per adequar el sistema educatiu a les necessitats dels nostres temps. No obstant discrepo en els temes següents que considero importants:

Servei Públic d’Educació:

El servei públic d’educació l’han de formar les escoles públiques que són les que garanteixen la gratuïtat, la gestió democràtica, l’aconfessionalitat, l’equitat en l’admissió d’alumnes i la interrelació amb l’entorn. Per aquelles privades concertades que acceptin aquestes característiques s’han d’arbitrar els mecanismes per a què passin a ser públiques.
L’administració mantindrà les subvencions a aquells centres educatius privats que compleixin els requisits establerts en la llei.

Les activitats que es fan als centres públiques són activitats docents ordinàries, durant l’horari lectiu, o activitats extraescolars, a l’hora del menjador escolar o després de l’horari lectiu. No hi ha lloc per a activitats complementàries. Aquestes activitats tampoc no han d’estar presents en les escoles concertades subvencionades, ja que van en contra de la gratuïtat i de l’equitat.

Les ensenyances religioses s’han de fer fora de l’escola. A l’escola s’ha d’educar en la ciutadania des de l’ètica i la moral democràtiques.

Les etapes d’educació obligatòria han de ser les que van de 6 a 16 anys, és a dir la Primària i la Secundària Obligatòria. Cal que hi hagi places públiques suficients per a cobrir la demanda d’Escola Bressol i d’Escola Infantil.

Les zones educatives:

S’ha de procurar que a les grans ciutats les zones educatives es corresponguin a un districte o grup de barris, a les ciutats petites i pobles grans es correspondran amb el municipi i en l’àmbit rural comprendran un grup de pobles, el que ara són les zones escolars rurals.

L’oferta escolar a les zones educatives ha de possibilitar que hi hagi llocs suficients en l’escola pública. Si en falten s’han d’ampliar les escoles o construir-ne de noves. La manca de places públiques no la poden cobrir les privades concertades.
En cas que a un centre públic li sobrin places degut a que no és escollit per les famílies que demanen escola pública, l’administració hi haurà d’intervenir per tal que el centre pugui reformular el seu P.E. per a què respongui a les necessitats de l’entorn i ofereixi ensenyament de qualitat. Ara que s’han acabat els períodes de preinscripció l’Administració pot tenir una radiografia força exacte de les diverses realitats.

Els centres públics de primària no han ser adscrits a centres de secundària. S’han de fer itineraris pedagògics dintre dels centres de primària i secundària públics.

Els serveis que l’administració proporciona als centres han de pertànyer a l’Administració pública, no s’han de fer convenis amb entitats privades.

L’Autonomia dels centres i el Projecte Educatiu:

El currículum obligatori que establirà l’Agència avaluadora ha d’especificar realment els continguts bàsics de cada matèria, per tal que els centres puguin organitzar-los i desenvolupar-los d’acord amb la seva realitat.

L’Administració a través de la Inspecció Educativa ha de fer una primera tasca de coneixement de la realitat de cada centre. Això vol dir conèixer els documents que conformen el Projecte Educatiu i la seva aplicació pràctica. Per a adquirir aquest coneixement cal conviure amb els centres.

A partir d’aquí l’Administració (a través de la Inspecció educativa), junt amb l’equip directiu i el consell escolar de cada centre, reconeixerà oficialment el Projecte i establirà les necessitats de recursos humans i materials del centre que haurà de satisfer, els objectius a curt termini i els mecanismes d’avaluació.
Es farà el mateix a nivell de zona en els projectes educatius d’un grup de centres: primer coneixement de la realitat, després reconeixement oficial del projecte i finalment establiment dels recursos, objectius i avaluació.

La Inspecció Educativa ha de ser menys fiscalitzadora i més col.laboradora i facilitadora de la tasca educativa que el que es desprèn de les funcions que li atorga l’avantprojecte.

L’Agència Avaluadora ha d’establir la seva activitat avaluadora concreta de cada centre de comú acord amb la Inspecció, l’equip directiu i el consell escolar del centre.

Les donacions o llegats s’han de fer a l’Administració pública (nacional o local) perquè els utilitzi per a les escoles públiques. Les escoles que rebin llegats directament no poden ser ni públiques ni subvencionades per l’Administració.

Consideració final:

Les lleis són importants per a millorar, però és més important el coneixement de les realitats per a poder-hi fer les intervencions necessàries des de les dinàmiques pròpies. Cal conèixer la riquesa pedagògica de cada centre per a potenciar-la. Cal saber intervenir des de les demandes de cada escola. Cal valorar les iniciatives, les innovacions, el treball diari per a que els centres educatius treballin amb il.lusió i sabent que la seva tasca és reconeguda. No confonguem les mostres publicitàries en els mitjans de comunicació amb el reconeixement real de la tasca educativa de tots i cadascun dels centres.

Desgraciadament les realitats educatives segueixen essent les grans desconegudes per l’Administració i el professorat el gran ignorat i menysvalorat per part dels successius Departaments d’Educació. La prova és que molts dels projectes que els diferents Departaments “s’inventen” per donar-hi ràpida publicitat (aquest sembla que és el ser principal objectiu: la propaganda), s’estan fent a moltes escoles i han estat pensats, treballats, contrastats per equips d’ensenyants que mai apareixen nomenats. Si us plau, una mica de justícia.