No és aquesta la manera, senyora Rigau

Ni és aquest el model d’escola que necessitem.

El Decret de plantilles i provisió de llocs de treball del Departament d’Ensenyament de la Generalitat preveu substituir les places vacants dels centres amb professorat interí o substitut que respongui al perfil professional que des de la direcció del centre es defineixi. No serà l’ordre de llista en funció del temps treballat el que decidirà la provisió de places docents.

Independentment de la incidència real que tindrà aquest sistema nou en la generalitat de les escoles i instituts i de si representarà un tant per cent més o menys alt de la plantilla, cal analitzar-lo des del punt de vista de la seva contribució a la consolidació d’equips docents al voltant d’un projecte educatiu establert de manera democràtica i assumit per l’Administració educativa.

El projecte educatiu global de l’educació d’un país que és considera realment democràtic es base en l’accés de totes les persones, en igualtat de condicions, als drets que fixa la Declaració universal dels Drets Humans referendada pel Parlament de Catalunya, en la qual, el dret a l’educació és un dels fonamentals.

Per tal que tot l’alumnat accedeixi a una educació de qualitat, cal que tots els centre educatius tinguin les condicions necessàries per a portar a la pràctica un projecte propi que garanteixi aquest gran objectiu. És l’Administració educativa la responsable de realitzar les actuacions necessàries i d’invertir els recursos materials i humans adequats per a fer-ho possible.

Un dels elements bàsics d’aquestes actuacions és vetllar per tal que cada comunitat educativa tradueixi el projecte educatiu general del país en un projecte escolar adaptat a les característiques del centre i del seu entorn, proper i llunyà. Un projecte que plantegi el creixement de l’alumnat com a persones, que inclogui l’aprenentatge dels sabers junt amb els dels valors humans individuals i col•lectius. Que “la definició d’èxit inclogui la creativitat, el comportament ètic, l’honradesa, la solidaritat...” segons paraules del professor Ángel Santamaría, expressades a la contraportada del diari El País d’avui (26 de març de 2014), és a dir, que l’educació no es redueixi a instrucció i destresa, sinó que posi les bases per tal que cada individu sigui capaç de continuar el seu creixement humà durant tota la vida.

Aquesta manera d’entendre l’Educació demana mestres que, en les escoles de Formació del Professorat, se’ls ensenyin tots aquells coneixements necessaris per portar a terme aquesta tasca tan complexa de participar en un projecte educatiu d’un centre amb responsabilitat, saviesa i voluntat. Per tant, la titularitat adquirida, ha de capacitar a qualsevol persona per ocupar els llocs de treball que l’exigeixen. Dit més clarament, no és l’acumulació de títols o de certificats la que ha de donar mèrits per ocupar un lloc de treball sinó la titularitat bàsica que tots els ensenyants adquireixen en les escoles de Formació del Professorat. Una altra cosa diferent i necessària és determinar quines avaluacions s’estableixen, internes i externes per garantir el bon funcionament de tots i cadascun dels centres.
L’Educació d’un país no és una mercaderia subjecte a les exigències del mercat ni a un barem quantitatiu, sinó que és un bé de la societat i un dret de totes i cadascuna de les persones de tots els països. Fer possible que aquest dret tingui les característiques de qualitat i d’excel•lència (no ens estalviarem la paraula de moda tot i que no l’entenem només en sentit individual) és una responsabilitat de l’Administració educativa, que no pot transferir a les persones que s’encarreguen de les direccions dels centre educatius. Els directors i les directores d’escoles i d’instituts han de reflexionar sobre l’engany que suposa renunciar a una gestió democràtica real dels centres.