La Llei d'Educació de Catalunya: quina pena!

Pena per l’escola pública, és clar, no per les escoles privades concertades, confessionals, de classes mitjanes, altes i d’elit. Aquestes, per això estan tan callades, en surten molt beneficiades. Per què?:

Les que atenen separadament nois i noies, perquè no se’ls retirarà la subvenció, tot i que l’anomenat pacte per l’educació, que bona part de la comunitat educativa va signar, afirmi que és un requisit indispensable per a obtenir subvencions de l’administració que el centre educatiu sigui mixta, coincidint en aquest sentit amb el que diu la llei d’educació estatal.

Els altres centres privats concertats, la majoria d’ells confessionals i gens o poc democràtics pel que fa a les normes d’escolarització de l’alumnat, estan satisfets per moltes raons: podran tenir subvencionades les etapes dels ensenyaments no obligatoris, infantil, batxillerat i formació professional. No hauran d’escolaritzar alumnat “divers”, amb necessitats educatives específiques, ja que les proporcions d’escolarització d’aquest tipus d’alumnat variaran segons la zona. A més a més, viure dintre la zona d’influència del centre no serà un requisit indispensable per a matricular-s’hi, és a dir, que podran mantenir els transports escolars i seleccionar l’alumnat proper i llunyà. Que més volen?

Però, curiosament, la polèmica que s’ha generat als mitjans, no parla d’això. PSC, C i U i ERC han sabut muntar un debat al voltant de la tercera hora obligatòria de català a l’ensenyament primari que ha posat el PP en contra, aconseguint així satisfer els interessos electorals propis i forans. Una altra vegada s’han muntat dos falsos blocs, suposadament d’esquerres i de dretes, o nacionalistes i no nacionalistes, segons com es miri, per aconseguir rèdits electorals de cara a les eleccions europees.

Queda un sector important, Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida, Els Verds i els Sindicats d’Ensenyament que no estan d’acord precisament amb aquells punts de la llei que afavoreixen tan descaradament l’escola privada concertada en detriment de l’escola pública i que pensen que no s’hauria de polititzar l’ensenyament de les llengües. No obstant, el bloc dur del pacte de la LEC, comptant amb el suport de la majoria dels tertulians i presentadors d’alguns mitjans de comunicació, vol fer aparèixer aquests sectors com alineats amb el PP,. Si no fes tanta pena, faria riure.

És pervers que algunes persones, intel•lectualment ben dotades, juguin aquest joc. Saben perfectament que quan l’actual conselleria d’Educació va obligar les escoles de primària a fer una hora més, és a dir a tenir un horari lectiu de sis hores diàries, moltes escoles van optar per dedicar una d’aquestes cinc hores de més setmanals per augmentar a tres les hores d’ensenyament de la llengua castellana, saben també que aquesta és una qüestió que s’hauria de deixar per decidir a cada centre fent ús de la seva autonomia. Tot això ho saben. Però els ha faltat temps, quan el PP s’ha posat en contra, per tornar a jugar el joc dels dos blocs i evitar el debat real que s’hauria de produir.

És cert que a la LEC hi ha aspecte positius que, si s’apliquen bé, poden portar millores a l’educació. Un podria ser l’autonomia de centre al voltant d’un projecte educatiu sempre i quan sigui una autonomia de veritat. És a dir, sempre que el centre, un cop li sigui reconegut el seu projecte per part de l’administració, compti amb els recursos necessaris per a portar-lo a terme i el sistema d’avaluació interna corresponent per tal de valorar els aspectes a reforçar i a millorar o canviar. No n’hi ha prou amb una avaluació externa, per a més propaganda que es faci de la mateixa amb una posada en escena televisiva, per a millorar la qualitat educativa dels centres. Millor dit, penso que l’avaluació que realment pot fer avançar en la qualitat és la interna, sempre que aquesta formi part del projecte educatiu i per tant, compti amb la participació de tota la comunitat educativa. L’avaluació ha d’estar integrada en el projecte educatiu del centre.

Espero que els partits polítics, els sindicats d’ensenyament, els estudiants i totes les persones interessades en defensar l’escola pública de veritat, puguem fer sentir la nostra veu i explicar les nostres raons sense que se’ns tergiversin i se’ns manipulin les nostres posicions ideològiques.