Dialogant amb Joan Herrera

Aquesta és la meva aportació a la web d’en Joan Herrera:

“He llegit les aportacions anteriors sobre aquest tema. Sóc una mestra jubilada, amb molts anys d'experiència en l'ensenyament i bastants en la lluita sindical. La Llei d'Educació de Catalunya ha de tenir el màxim consens de les forces polítiques i de la comunitat educativa, hi estic d'acord. Però, lamentablement, els interessos de la majoria de les escoles privades concertades (gairebé totes confessionals i moltes d'elles elitistes) no són precisament de "compromís amb les noves necessitats socials ni amb els valors d'un servei públic educatiu".

Per a poder tancar el Pacte Nacional amb l'acord d'aquestes escoles, se'ls va haver de fer moltes concessions sobre el paper, i així i tot no han complert amb el mínim compromis de la gratuïtat les poques que, el curs passat, van signar els contractes-programes. L'única mesura del Pacte que s'ha portat a terme ha estat la introducció de la sisena hora a l'escola primària, i, precisament, aquesta no era pas una mesura necessària, ja que els problemes principals de la qualitat educativa no estaven pas en l'etapa de primària.
Tant a Catalunya com a l'Estat espanyol, s'ha d'atendre amb tots els mitjans l'escola pública i els canvis que s'hi han d'introduir s'han de trobar en cadascun dels centres i de les zones, analitzant reflexivament cadascuna de les realitats i aportant-hi les solucions que requereixen. Per tant, la Llei, hauria de ser un marc molt general que permetés aplicar a cada realitat les solucions més adients partint, evidentment, d'uns principis clars:

- el compromís del professorat amb uns projectes educatius actualitzats

- la bona formació inicial i permanent d'aquest professorat

- la bona preparació i capacitat de gestió dels equips directius

- la cooperació entre els centres d'una mateixa zona

- la distribució equitativa de l'alumnat. contemplant la possibilitat de tenir una educació de qualitat a prop del domicili en les etapes de l'educació obligatòria

- l'avaluació interna i externa del treball educatiu...

Les escoles privades concertades haurien de complir unes determinades condicions per a poder rebre subvencions de l'Administració Pública: haurien de garantir l'accés a tot l'alumnat sense selecció prèvia, la gratuïtat, l'aconfessionalitat, la gestió democràtica... I això no estan disposades a complir-ho. Si analitzem les motivacions de la majoria de famílies que opten per l'escola concertada ens n'adonarem que el que volen no són precisament els trets d'equitat de l'escola pública. És trist haver arribat aquí, però per remuntar partint d'aquesta situació cal donar prioritat a l'escola pública.

Participo en aquest forum amb l'ànim de poder compartir les meves aportacions amb vosaltres.”

Aquesta és la resposta d’en Joan Herrera que m’ha satisfet molt

" Benvolguda Victòria,

Li agraeixo, molt sincerament, les seves aportacions. Després de tants anys dedicats a l'ensenyament, el seu raonament està ple de sentit comú i de coneixement. Comparteixo amb vostè les recances sobre l'escola concertada. En el seu origen havien de substituir la falta d'oferta pública d'ensenyament d'una manera transitòria i han aconseguit mantenir-se permanentment. També crec que, si hi ha diner públic a les escoles concertades, hi ha d'haver control públic.

També coincideixo amb vostè en què segurament hi ha hagut una manca de diàleg entre la conselleria d'Educació i la comunitat educativa i això ha estat un error. Des d'ICV-EUiA ens comprometem a què quan es tramiti la Llei d'Ensenyament de Catalunya obrirem vies de diàleg amb la comunitat educativa, a tots els nivells, per millorar el projecte de llei que elabori el Govern.

És per tot això que ICV-EUiA reiterem la nostra convicció que l’educació ha de ser una prioritat explícita de l’Estat, que la nostra política de pactes estarà condicionada per aquesta convicció i que el nostre Grup Parlamentari al Congrés vetllarà de forma decidida per una aplicació valenta de la LOE que superi els importants dèficits educatius que Espanya encara arrossega. Li reitero el meu agraïment per les interessants reflexions que aporta el seu correu i la saludo molt cordialment,"

Joan Herrera.

Posició davant la vaga del 14/2/08

Estic a favor del dia de vaga, ja que la posició del departament està molt lluny del diàleg i la negociació.
Els punts fonamentals d'aquesta vaga, per a mi, són:

- La lluita contra la privatització d'un servei públic tan fonamental com és l'educació.

- Per una inversió major en educació i, en conseqüència per uns recursos humans i materials suficients per atendre les necessitats educatives de tots els centre públics.

- Per a la negociació col.lectiva amb els sectors implicats en l'ensenyament.

Però aquest servei públic ha de canviar per millorar. I per això cal també:

- Un compromís dels equips docents en els projectes educatius del centre, que caldrà redefinir per a donar resposta a les necessitats de la societat actual en general i de l'alumnat concret de cada centre.

- Una bona formació científica i didàctica de tots els docents, a base d'una bona formació inicial i d'una adequada formació continuada.

- Una participació activa de tot l'equip de professorat (cadascú amb una responsabilitat concreta) en les tasques de gestió i organització de cada centre

- Un major poder pels equips directius per a poder portar a terme el P.E. del centre.

- La possibilitat de que els equips directius, d'acord amb els organismes de gestió democràtica del centre, puguin proposar una part de la plantilla.

- L'avaluació interna i externa de la tasca educativa del centre en base al grau de satisfacció en la posada en pràctica del P.E.

Penso que el sindicat USTEC ha de canviar la seva visió de la tasca docent i del que s'hauria d'entendre per a "escola pública".

L'autonomia i el compromís educatiu dels centres públics, i per tant, la corresponent capacitat dels equips directius per a gestionar-los no vol dir autoritarisme, i falta de democràcia.

L'avaluació interna i externa dels centres públics no vol dir entrar en una competitivitat mercantil.

La capacitat de proposar professorat adient al P.E dels centres no vol dir amiguisme i falta de transparència en els nomenaments.

¿O és millor el sistema funcionarial ple de pràctiques que amb el nom de drets individuals van en contra dels drets socials i impedeixen avançar en la millora de la qualitat educativa?

M'agradaria que s'entressin a discutir totes aquestes qüestions.

Vaga en defensa de l'ensenyament públic i de qualitat del 14 de febrer de 2008 a Barcelona. Foto: USTEC·STEs