Autonomia dels centres: projecte educatiu
Des de la posada en marxa de la Llei Orgànica d’Educació coneguda com LOGSE que es parla d’autonomia de centres i de projecte educatiu. Si bé tots els centres tenen més o menys explicitat el seu projecte educatiu des dels inicis de l’aplicació de la llei, la gran majoria no han pogut desenvolupar-lo autònomament.
Un centre és autònom quan té capacitat per a desenvolupar el seu Projecte Educatiu (P.E). Per això calen eines i recursos propis i eines i recursos col.lectius, de zona, localitat, comarca, país, estat, comunitat d’estats, món. Quines són aquestes eines i aquests recursos?
El Projecte Educatiu:
Tots els centres es marquen uns objectius que expliciten amb més o menys precisió en els documents que elaboren i que procuren portar a terme en el treball diari.
Per tant, per saber quin és l’estat de la qüestió de cada centre cal analitzar els documents que té elaborats i el treball pràctic de cada dia pel que fa a docència, organització i gestió.
En el moment actual cal que l’administració ajudi a redefinir les característiques de cada centre en base a la seva real situació. Aquesta tasca d’ajuda l’ha de fer la inspecció amb el suport del personal tècnic del Departament d’Educació, Aquests estaments han de treballar colze a colze amb els equips directius i els organismes pedagògics i de gestió dels centres (equips de nivell, de cicle, departaments, claustres, consells escolars...)
Un cop redefinit el P.E. de centre, la Direcció General corresponent en farà un reconeixement, és a dir, li donarà carta de naturalesa i adquirirà el compromís de planificar els recursos necessaris per a desenvolupar cada P.E.
Quins són aquests recursos?:
Recursos humans:
- La plantilla de professorat adequada en nombre i qualitat. Partint de les plantilles actuals dels centres, es definiran les funcions de cadascun dels professionals: docents, de coordinació, de gestió i de direcció, de manera que cada mestre o professor tingui ben especificades les seves responsabilitats i el seu horari per a desenvolupar-les, per a portar a terme, en equip, el P.E.
- Es definirà el professorat que falta per tal de poder portar a terme el P.E. amb garanties d’èxit. Caldrà professorat específic per a les tasques de biblioteca, de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
- El professorat nou que hagi d’ocupar plaça en un centre haurà de conèixer prèviament el P.E., per tal de preparar-se per a exercir la seva tasca amb garanties de qualitat. La dotació de professorat als centres es farà pels conductes de concurs general de places pel funcionariat, de nomenaments públics pel professorat interí i substitut i de comissions de serveis per aquelles places que puguin proposar els equips directius. En les llistes de vacants de tots els casos caldrà que s’especifiquin el nom, les característiques de cada centre i les funcions que s’han de cobrir.
Recursos materials
- Els recursos materials han de ser els necessaris segons les exigències de la posada en marxa del P.E. És evident que les necessitats a cobrir seran diferents segons les característiques de cada centre. En tots els casos han de possibilitat portar a terme la tasca educativa en condicions de qualitat. Per tant tot l’alumnat ha de disposat de:
- unes bones instal.lacions i espais, dotats de les aules suficients per grups classes i específiques (educació musical, artística, física, tecnològica, experimental i científica).
- Una bona biblioteca multimèdia amb recursos suficients, humans i materials, per als seu bon funcionament. A l’alumnat que ho necessiti se li facilitaran els llibres de text. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació seran presents a la biblioteca i a les aules
- Un bons menjadors amb cuines pròpies amb beques suficients per a una bona alimentació de tot l’alumnat.
- Uns bons espais d’esbarjo amb terreny suficient per a cultivar-hi plantes de jardí o d’horta.
- Un bon servei de neteja i manteniment de les instal.lacions.
- Facilitats per a poder portar a terme totes les sortides escolars que es programin proporcionant els recursos que calguin a cada lloc.
Recursos educatius compartits:
Cada centre educatiu tindrà els seus recursos tal com s’ha especificat en l’apartat anterior. Però hi ha d’haver també recursos compartits amb d’altres centres de l’entorn proper o llunyà:
- Cal reconèixer les zones educatives i el seu funcionament per a dotar-les dels recursos que necessitin. Moltes zones s’han anat delimitant autònomament segons s’han anat configurant els diferents itineraris, des de l’escola bressol fins a l’educació secundària post obligatòria. Cal reconèixer-les administrativament i ajudar a delimitar les que faltin.
- Cal atorgar identitat als projectes educatius comuns de les zones, per tal d’ajudar a desenvolupar-los amb garanties d’èxit. En aquesta tasca s’hi han d’implicar, a més a més dels centres, la inspecció, per part de l’administració autonòmica i les administracions locals.
- Els centres de recursos pedagògics han de poder facilitar els recursos que necessitin els centres de manera àgil i funcional. Cal posar al dia els recursos i ampliar-los per a disposar adequadament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
- Cal que els recursos tècnics i culturals públics de les localitats, comarques i país es posin al servei de les escoles planificant activitats que ajudin a la tasca educativa. També convindria establir concerts amb institucions privades d’interès educatiu pels centres.
- Cal promocionar i facilitar les estades a llocs propers o llunyans per a intercanviar coneixements. Aquestes activitats han d’estar a l’abast de tot l’alumnat dels centres públics, sense exclusió.
- Cal que l’Administració autonòmica i local es responsabilitzin del funcionament de les activitats extraescolars que es portin a terme als centres o als espais comuns de zona garantint el seu bon funcionament i la seva qualitat educativa.
Avaluació del Projecte Educatiu:
L’Avaluació del Projecte Educatiu de Centre té diferents fases:
- Reconeixement oficial del P.E. i planificació dels recursos necessaris per a portar-lo a terme. Establiment dels terminis.
- Valoració del compliment de l’aportació de recursos a cada termini
- Valoració periòdica de la tasca feta.
- Valoració periòdica dels resultats obtinguts.
En l’Avaluació interna del P.E. de Centre hi ha d’intervenir: l’equip directiu del centre, el professorat participant en els diversos nivells organitzatius, l’alumnat a través de les tutories i la coordinació de delegats i delegades i el consell d’escola.
L’Avaluació externa del P.E. de Centre l’ha de portar a terme la inspecció comptant amb la col.laboració del personal tècnic de l’administració autonòmica i local que participi en el P.E.
dijous, 27 de març del 2008
dimecres, 5 de març del 2008
Les zones escolars
La delimitació de les zones escolars és una tasca que s’ha de fer tenint en compte el teixit que s’ha anat organitzant des de l’aplicació del mapa escolar derivat de la LOGSE, introduint-hi les modificacions necessàries.
S’han de contemplar diferents tipus de zones escolars pel que fa als centres educatius públics:
- zones escolars rurals:
Han de contenir les diferents etapes de l’educació obligatòria i una oferta suficient de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.
L’alumnat d’aquestes zones ha de poder accedir a l’educació post obligatòria sense discriminacions
- zones escolars de pobles:
En un mateix poble hi ha d’haver aules suficients de tots els nivells d’educació primària i una oferta suficient de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.
Cal delimitar zones de dos o més pobles propers que continguin una oferta ample de centres d’educació secundària obligatòria i post obligatòria.
- zones escolars de ciutats petites:
La ciutat haurà de tenir oferta suficient de centres de totes les etapes de l’educació obligatòria i post obligatòria (el batxillerat i els cicles formatius més relacionats amb les activitats econòmiques de la zona, tradicionals o emergents), de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.
- zones escolars de barris i districtes de ciutats grans:
El barri o el districte ha de tenir oferta suficient de centres de totes les etapes de l’educació obligatòria i post obligatòria (el batxillerat i els cicles formatius de més tradició o de noves activitats econòmiques relacionades amb empreses emergents...). També ha d’oferir places suficients d’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escola bressol de 0 a 3 anys.
L’alumnat de cadascuna de les diverses zones educatives ha de poder accedir sense discriminacions a centres d’altres zones per cursar altres cicles formatius i, si està preparat i vol seguir estudiant, ha de tenir facilitats per accedir a nivells educatius superiors de les ciutats del país o d’altres països.
A cadascuna de les zones hi ha d’haver escoles d’adults que garanteixin la possibilitat de continuar la seva formació en educació obligatòria, al nivell que sigui, als joves o a les persones adultes.
És important que a cada zona es contemplin plans d’inserció al treball i de formació permanent, així com d’ajut a la iniciativa privada, d’acord amb les associacions empresarials i amb els sindicats.
Hi ha d’haver, en el conjunt del país, oferta pública suficient de tot el ventall de cicles formatius de grau mitjà i superior, així com de totes les especialitats dels estudis universitaris. Cal ampliar i millorar els acords amb altres països per a facilitar els intercanvis en estudis i en treball.
S’han de contemplar diferents tipus de zones escolars pel que fa als centres educatius públics:
- zones escolars rurals:
Han de contenir les diferents etapes de l’educació obligatòria i una oferta suficient de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.
L’alumnat d’aquestes zones ha de poder accedir a l’educació post obligatòria sense discriminacions
- zones escolars de pobles:
En un mateix poble hi ha d’haver aules suficients de tots els nivells d’educació primària i una oferta suficient de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.
Cal delimitar zones de dos o més pobles propers que continguin una oferta ample de centres d’educació secundària obligatòria i post obligatòria.
- zones escolars de ciutats petites:
La ciutat haurà de tenir oferta suficient de centres de totes les etapes de l’educació obligatòria i post obligatòria (el batxillerat i els cicles formatius més relacionats amb les activitats econòmiques de la zona, tradicionals o emergents), de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.
- zones escolars de barris i districtes de ciutats grans:
El barri o el districte ha de tenir oferta suficient de centres de totes les etapes de l’educació obligatòria i post obligatòria (el batxillerat i els cicles formatius de més tradició o de noves activitats econòmiques relacionades amb empreses emergents...). També ha d’oferir places suficients d’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escola bressol de 0 a 3 anys.
L’alumnat de cadascuna de les diverses zones educatives ha de poder accedir sense discriminacions a centres d’altres zones per cursar altres cicles formatius i, si està preparat i vol seguir estudiant, ha de tenir facilitats per accedir a nivells educatius superiors de les ciutats del país o d’altres països.
A cadascuna de les zones hi ha d’haver escoles d’adults que garanteixin la possibilitat de continuar la seva formació en educació obligatòria, al nivell que sigui, als joves o a les persones adultes.
És important que a cada zona es contemplin plans d’inserció al treball i de formació permanent, així com d’ajut a la iniciativa privada, d’acord amb les associacions empresarials i amb els sindicats.
Hi ha d’haver, en el conjunt del país, oferta pública suficient de tot el ventall de cicles formatius de grau mitjà i superior, així com de totes les especialitats dels estudis universitaris. Cal ampliar i millorar els acords amb altres països per a facilitar els intercanvis en estudis i en treball.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
