Alabo els instituts que mostren els seus bons resultats i el seu treball, com per exemple, el Salvador Espriu de Barcelona, el Francesc Macià de Cornella, l'Angeleta Ferrer de Sant Cugat i el Lledonosa de Lleida. Segur que n'hi ha molts més.
Que en prenguin nota els de la Fundació Bofill que, segons el meu parer, s'equivoquen insistint en les dades que generalitzen el fracàs escolar i donant una visió homogènia dolenta del sistema educatiu. On volen anar a parar?
S'han d'augmentar els recursos si són necessaris per a tirar endavant un projecte. Amb els recursos actuals molts instituts milloren els seus resultats perquè compten amb un equip directiu competent, amb un professorat implicat i ben preparat i amb un projecte clar.
Els estudis d'aquests organismes que volen "retratar" la realitat per influir-hi haurien de fixar-se en cada centre i cada territori, estudiant cada situació en funció del què seria desitjable i en relació amb el procés propi.
El sindicat USTEC hauria de fer una reflexió profunda per a corregir aquesta deriva que el porta al més obscur conservadurisme corporatiu. Del contrari, havent-ne estat una de les persones fundadores, me n'hauré d'esborrar tal com han fet d'altres.
És l'hora d'utilitzar els mitjans de comunicació per explicar bé la realitat, centre a centre, i no per a deformar-la amb dades simplificadores.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada