Les zones escolars

La delimitació de les zones escolars és una tasca que s’ha de fer tenint en compte el teixit que s’ha anat organitzant des de l’aplicació del mapa escolar derivat de la LOGSE, introduint-hi les modificacions necessàries.

S’han de contemplar diferents tipus de zones escolars pel que fa als centres educatius públics:

- zones escolars rurals:

Han de contenir les diferents etapes de l’educació obligatòria i una oferta suficient de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.

L’alumnat d’aquestes zones ha de poder accedir a l’educació post obligatòria sense discriminacions

- zones escolars de pobles:

En un mateix poble hi ha d’haver aules suficients de tots els nivells d’educació primària i una oferta suficient de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.

Cal delimitar zones de dos o més pobles propers que continguin una oferta ample de centres d’educació secundària obligatòria i post obligatòria.

- zones escolars de ciutats petites:

La ciutat haurà de tenir oferta suficient de centres de totes les etapes de l’educació obligatòria i post obligatòria (el batxillerat i els cicles formatius més relacionats amb les activitats econòmiques de la zona, tradicionals o emergents), de l’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escoles bressol de 0 a 3 anys.

- zones escolars de barris i districtes de ciutats grans:

El barri o el districte ha de tenir oferta suficient de centres de totes les etapes de l’educació obligatòria i post obligatòria (el batxillerat i els cicles formatius de més tradició o de noves activitats econòmiques relacionades amb empreses emergents...). També ha d’oferir places suficients d’educació infantil de 3 a 6 anys i d’escola bressol de 0 a 3 anys.

L’alumnat de cadascuna de les diverses zones educatives ha de poder accedir sense discriminacions a centres d’altres zones per cursar altres cicles formatius i, si està preparat i vol seguir estudiant, ha de tenir facilitats per accedir a nivells educatius superiors de les ciutats del país o d’altres països.

A cadascuna de les zones hi ha d’haver escoles d’adults que garanteixin la possibilitat de continuar la seva formació en educació obligatòria, al nivell que sigui, als joves o a les persones adultes.

És important que a cada zona es contemplin plans d’inserció al treball i de formació permanent, així com d’ajut a la iniciativa privada, d’acord amb les associacions empresarials i amb els sindicats.

Hi ha d’haver, en el conjunt del país, oferta pública suficient de tot el ventall de cicles formatius de grau mitjà i superior, així com de totes les especialitats dels estudis universitaris. Cal ampliar i millorar els acords amb altres països per a facilitar els intercanvis en estudis i en treball.