Si es fés un estudi dels "textos" escrits per ensenyants des de diverses plataformes (associació d'antics alumnes de la normal, coordinadora de mestres, sindicats, grups de mestres de claustres, zones, associacions diverses,...) des de fa més de 35 anys, potser podríem convenir que si s'haguessin atès, per part dels diversos governs de torn, les anàlisis i les propostes de la multitud de documents elaborats, ara no hauríem de parlar de "fracàs escolar".
La gran pregunta que em faig és aquesta: Es coneix la realitat educativa del nostre païs per part del govern i de l'staff de l'dministració educativa de la Generalitat de Catalunya?
Si es conegués realment la realitat (valgui la redundància) potser no es faria una llei (amb tot l'esforç de recursos materials i humans que aixó comporta, al marge dels veritables protagonistes de la tasca educativa) sinó que partint de "totes les experiències actuals de l'escola pública" es posarien els recursos per a millorar-les, diversificar-les i extendre-les.
Alguns d'aquests recursos els contemplen les bases de la llei:
- Reconeixement dels projectes de centre i disposició dels recursos materials i humans per a portar-los a terme (que no vol dir precisament gestionar privadament els centres de la Generalitat o de l'Ajuntament, encara que es dissimuli parlant de gestió indirecta a càrrec de cooperatives, fundacions sense ànim de lucre etc.)
- Definició de la tasca directiva per tal que l'equip de direcció del centre tingui poder per a la gestió autònoma en la posada en pràctica del projecte educatiu.
- Carta de convivència educativa que obligui tota la comunitat educativa a complir-la.
- L'avaluació com una eina de millora.
Els centres educatius tenen molt clar com haurien de ser aquests recursos en funció de la seva realitat, perquè els han estat demanant reiteradament, no els inventa ara la llei. Caldria escoltar la veu del professorat compromès amb la seva feina, que n'hi ha molt, per a entendre quines són les necessitats que s'han de cobrir per millorar.
És prioritari que les polítiques educatives de millora vagin dirigides cap a l'escola pública. Mentrestant es poden seguir mantenint les subvencions a l'escola privada si compleix la normativa vigent. Serà un desastre tirar endavant amb aquesta idea de "servei públic d'educació caracteritzat per l'oferta mixta de serveis educatius". L'escola privada concertada, en general, no té cap vocació de "servei públic". Només cal indagar una mica quines són les motivacions de la majoria de famílies que opten per aquest tipus d'escola i quins són els idearis que guien l'acció educativa.
Les bases de la llei expliciten molt poc com hauria de ser la formació docent inicial i permanent. La formació inicial és molt important i no es pot dir que com que això depèn de la universitat no ens hi posem gaire. Això si que cal que canvïi. Cal una formació inicial de llicenciatura de quatre o cinc cursos de durada amb una bona formació científica pel professorat de primària i cal una bona formació pedagògica i didàctica, a més a més de científica, pel professorat de secundària. En ambdós casos fan falta pràctiques als centres, avaluades, per a poder accedir a un lloc de treball fix. En substitució de les oposicions?. Vella demanda, aquesta, també. La formació permanent, evidentment, ha d'estar lligada als projectes de centre i a la innovació, com s'ha demanat des dels vells temps.
La carrera docent?. L'èxit individual depèn de l'èxit col.lectiu en un centre educatiu. I l'èxit col.lectiu depèn de la bona professionalitat de tots els ensenyants. Cal progressar conjuntament. Això està més que demostrat. La qual cosa no vol dir amagar el cap sota l'ala. Han de quedar molt clares les responsabilitats de cadascú i ha de ser avaluat periòdicament el grau de compliment d'aquestes responsabilitats.
L'administració, per mitjà de "la inspecció", ha de potenciar les iniciatives dels docents mes creatius per a introduir-les consensuadament en els projectes de centre i poder-les executar col.lectivament.
Parlant de la inspecció, aquí sí que cal una renovació profunda de la seva funció. La inspecció ha de treballar "a peu d'obra", és a dir lligada als centres per ajudar a resoldre els problemes en la distància curta. Ha de potenciar els bons funcionaments i ajudar a erradicar les males pràctiques amb fermesa i bons oficis.
I per últim parlem dels drets de les famílies. És ben cert que les famílies en tenen de drets, però...de veritat el Departament d'Ensenyament pensa que els pares i mares "tenen el dret a que llurs fills rebin formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves conviccions"?. A l'escola?. No hauria de ser a les comunitats religioses i a la família?. En aquest cas no cal que això figuri en les bases d'una llei d'educació. O és que hi ha de figurar per a poder incloure la privada concertada en aquest "servei públic d'oferta mixta"? Caldrà que revisem quan parlem de servei públic de què estem parlant.
Queda el debat obert.
