Reflexió i actuació

El manifest “no es veritat” publicat per IRES (www.redires.net) esta sent molt positiu. No només per les adhesions que està aconseguint sinó també pes la discussió que està generant en el fòrum de debat. L’aportació que he fet a aquest fòrum és la següent:

“No parlaré sobre si és millor l’ensenyança tradicional (adjectiu poc afortunat segons la meva opinió) o l’ensenyança innovadora o renovadora (amb quin d’aquests adjectius ens quedem?) ja que hi ha hagut moltes aportacions al respecte. Opinaré sobre el decàleg de “principis orientadors de l’escola que necessitem”.

Com que estic bàsicament d’acord amb tots, em centraré en com portar-los a la pràctica. Per avançar en la seva consecució, els marcs d’actuació hauran de ser diferents, ja que els deu principis poden tenir diferents nivells de concreció, segons que tinguin com a referent bàsic el centre o la zona educativa, les institucions de formació del professorat, els departaments d’educació de les comunitats autònomes o el ministeri d’educació de l’estat.

És evident que si volem una educació “autènticament pública i laica” haurem de participar en totes les iniciatives que s’estan portant a terme per sindicats i grups d’ensenyants en aquelles comunitats autònomes on els governs estan reforçant els centres privats concertats o introduint elements de privatització en els públics, com és el cas de Catalunya que és on jo visc.

Per aconseguir la formació inicial i permanent del professorat que creiem adequada haurem d’incidir en els centres universitaris i en les instàncies dels governs on es gesten les polítiques de formació, per tal que els continguts de les matèries, les didàctiques i els postulats pedagògics s’acostin als que són millors per a la qualitat de l’ensenyança.

Respecte de la posada en pràctica d’aquest ensenyament científic, actiu, cooperatiu, democràtic, actual, relacionat amb el medi... penso que seria interessant establir xarxes entre centres o entre grups de professionals de diferents territoris, que ja estan portant a terme experiències interessants, per a donar-les a conèixer i mostrar-les com a exemples de que una altre escola és possible i per a contrarestar el que “no és veritat”.

Podem aprofitar aquest inici de relació que ha propiciat el manifest i la pàgina web de l’IRES per avançar en aquesta xarxa que demostri que uns centres educatius diferents són possibles i desitjables. És necessari fugir de discussions estèrils, exposar el que s’està fent bé i exigir els mitjans que fan falta per a millorar, en base a projectes concrets."