Teresa Forcades i el capitalisme

En una entrevista de Teresa Forcades a Vilaweb de l’estiu passat, arrel de la seva participació en la conferència inaugural de la Trobada empresarial al Pirineu, va expressar obertament, com és habitual en ella, les seves posicions respecte del sistema capitalista i de la situació actual. És interessant recordar-les:

Ella es manifesta favorable a l’empresariat, però no a l’empresariat capitalista. Voldria que tothom tingués la possibilitat de tenir iniciatives pròpies i un espai on poder-les convertir en una empresa, però no en el marc del capitalisme actual. Per què?

El marc capitalista actual

El mercat lliure, base del capitalisme actual, és una mentida. El mercat ha estat sempre regulat en favor dels interessos de les classes dominants, i avui en dia, a favor de l’Organització Mundial del Comerç. Al costat d’aquest mercat no lliure, hi ha una absència de taxes sobre els capitals financers que es mouen com volen i, per contra, hi ha un augment de legislació sobre la mobilitat dels treballadors.

El capitalisme actual incentiva les empreses en base al màxim benefici. Forcades pensa que això és aberrant des del punt de vista antropològic i humà: “Més enllà de les necessitats bàsiques cobertes, a mi el que m’estimula no són els diners. M’estimula la curiositat intel•lectual, el repte de tenir unes potencialitats i trobar algú que t’ajudi a posar-les en pràctica, que t’apreciïn els col•legues, que la feina que fas sigui valorada, que vegis que la teva feina transforma la vida de la gent en positiu. (...) Per a mi els diners no són el màxim incentiu. Doncs per què no puc pensar que per a la meva veïna, tampoc no ho són. I si no ho són ni per a mi ni per a la veïna, potser és que pel conjunt de la societat, l’interès real és un altre. Doncs, per què no fem una societat basada en això, basada en el que de veritat ens agrada?”
Fins ara l’estat del benestar assegurava unes prestacions bàsiques, reconeixia que hi ha uns drets humans: el dret a l’educació, el dret a la sanitat, el dret a les pensions, el dret a l’alimentació… Reconèixer i mantenir tots aquests drets ja seria situar la nostra activitat empresarial i humana en un context una mica més humà que el del màxim benefici.

El capitalisme no és ètic: Per què?

A Forcades el capitalisme no li sembla ètic, primer, per la mentida del mercat lliure; segon, perquè intenta forçar la nostra activitat dintre del marc del màxim benefici i tercer, perquè comparteix la crítica que el marxisme fa de la plusvàlua. Diu Forcades: "jo faig una empresa, la que tenim al monestir, i resulta que puc llogar una persona de fora que ens faci la ceràmica i li pago un euro, i jo amb el seu treball en guanyo mil. El capitalisme diu, ‘visca, què bé que ho has fet!’. Això és indignant”
S’ha de recuperar la crítica marxista en tota la seva importància filosòfica i antropològica. No hi ha d’haver les diferències aberrants de sous entre el treballador d’una empresa i els empresaris o alts dirigents. S’han d’eliminar en tot el planeta, les diferències actuals entre rics i pobres.

Cal un canvi de sistema

La necessitat del canvi no vol dir que tinguem claríssima l’alternativa: “El que sabem és que no volem que les coses segueixin com fins ara. I aquesta societat nova hem de crear-la entre tots.” Això és el que Forcades ha viscut en l’àmbit de Centre Amèrica, on no es parla d’un socialisme que ja saben perfectament què és, sinó d’un que es va construint, “el socialisme bolivarià”, que, de moment, ha tingut conseqüències molt importants sobre els índex de pobresa del país. “Allà -diu Forcades-, precisament, el que m’ha agradat quan hi he anat és que obren la possibilitat de pensar en la societat d’una forma diferent, i no esperen que vingui cap gurú a donar-te la solució feta. El que és segur és que no hem d’aguantar un sistema que clarament perjudica la majoria d’una forma tan brutal en els darrers temps.”
Forcades ens explica que Jean Ziegler, vicepresident de la comissió assessora del comitè dels drets humans de les Nacions Unides, doctor en economia i en dret, diu que en el món, actualment, es produeixen aliments per 12.000 milions de pesones. Ara som 6.000 milions o una mica més, D'aquest total, 1.000 milions passen gana i 37 milions moren cada any. Cada dia moren 26.000 nens, cada 5 segons un nen es mor de gana. D’això Ziegler en diu ‘assassinat programat’. “Això -diu Forcades-, és completament evitable i, en canvi, en els últims anys ha empitjorat, perquè una companyia concreta, que es diu Goldman Sachs, va començar a especular amb les matèries primeres alimentàries. Especular, què vol dir? Vol dir que jo compro tot el blat i el guardo. La gent es va morint de gana i jo el guardo, fins que pugen els preus. I quan han pujat, dic, ah, jo sí que en tinc de blat, us el venc al doble que abans. Això ha passat, i aquests senyors de Goldman Sachs seuen a les primeres files dels convenis, i estan rebent premis, però haurien d’estar a la presó. Com a criminals, com a persones responsables d’aquesta decisió. Directament són responsables de morts. D’això Ziegler en diu assassinat, i jo el cito a ell per emparar-me en una autoritat”.

Calen actuacions

Forcades menciona els moviments antisistema o anticapitalistas, o el 15-M com a moviments que volen més democràcia. Democràcia real, ja que no pot ser “que tu hagis de seguir acceptant com a legítim un govern que t’ha promès una cosa i un cop escollit en fa una altra. Això el deslegitima democràticament.”
Hem de prendre consciència. Cal aconseguir que les entitats econòmiques siguin controlades per la política democràtica. No podem permetre que els partits traeixin les promeses electorals. I ho hem d’aconseguir de manera pacífica però contundent. Segons Forcades “contundent vol dir que si hi ha una vaga general, no és una vaga general d’un dia, sinó d’una setmana, una vaga general d’un mes…, o sigui, s’atura el país. S’atura fins que el govern, d’una forma pacífica, hagi de reconèixer que no pot governar més. És ingovernable un país que es declara en vaga general seriosa. No d’un dia, sinó indefinida, fins que el contracte social es renegociï de nou.”
Forcades pensa que “renegociar” el contracte social passa per “desmantellar” el marc capitalista tal com l’entenem ara i transformar-lo en un de nou que tingui per prioritat les necessitats de la població. Diu Forcades: “no hi ha cap expert que em pugui convèncer que no és possible. Hem de saber que una societat justa és possible construir-la.”
Ens avisa que si no ho aturem caurem en un cul de sac difícil de sortir-ne produït per “aquestes retallades que van unides a un endeutament, que és un endeutament per a tu i per a les generacions que vindran, i que no tenim perquè acceptar. Ziegler ens ho diu clarament, ‘que Espanya no accepti el deute’.”
Segons l’opinió de Forcades el rescat és una trampa, ja que els diners no s'han de donar als bancs sinó a les famílies que aquesta bancs han enredat i han fet endeutar. Ella diu que hi ha diners, el que passa és que cada vegada estan més mal repartits. Si no ho aturem ens passarà com als països del Tercer Món: “un país està collat a produir i un tant per cent cada vegada més gran del seu producte interior brut va destinat a pagar el deute, però només aconsegueix pagar els interessos del deute.” Per tant, no pot prosperar , i a més a més el seu deute cada any creix.

Vivim en un feixisme social

Forcades va començar la seva intervenció amb els empresaris parlant del que representa l’alienació mental. És un signe d’alarma que “siguem una societat incapaç d’imaginar una alternativa al sistema econòmic que vivim. (...) Ens quedem com bloquejats, ens agafa por, desconfiança. És interessant estudiar aquest fet des del punt de vista psicològic, perquè és l’arma més important per impedir l’avenç social”. En part, això és conseqüència d’un missatge que es va repetint i que es consolida com si fos cert.
Comparteix amb el sociòleg brasiler De Sousa, l’opinió que vivim en un feixisme social, perquè la ideologia que s’instaura es basa en no tocar els privilegis als rics, perquè han d’invertir, però als pobres se’ls pot collar tan com vulguis perquè no reaccionaran. Aquest sistema pressuposa que cal un tracta diferent a les persones segons la classe social a la qual pertanyen. I d’aquest feixisme social no se’n surt automàticament. És un moment perillós. S’hauria de produir una reacció positiva, constructiva, “que cregui que nosaltres com a col•lectivitat ens podem organitzar d’una forma més agradable, més justa, més solidària, més beneficiosa per al conjunt de la població”

Forcades es metgessa i una gran defensora de la medicina pública ja que diu que les dades demostren la seva major efectivitat i qualitat. A tot arreu on hi ha hagut sistemes públics de cobertura universal, no dependents d’interessos econòmics, han tingut una medicina de qualitat.

Forcades repeteix una i altra vegada que cal “una resistència pacífica, una vaga general, pacífica i continuada, amb solidaritat de base perquè a ningú no li faltin les patates i el pa”