Pussy Riot

Un tribunal de segona instància va examinar el passat 10 d'octubre la condemna a dos anys de presó de tres de les components del grup Pussy Riot. Va resoldre no alterar la condemna a Nadezhda Tolokónnikova i Maria Aliójina, i deixar en llibertat condicional Yekaterina Samutsévich. A les dues condemnades se les pot enviar a un dels duríssims penals que té Rússia per als seus presos. Yekaterina estarà molt vigilada i s'haurà de presentar periódicament als jutjats que seguiran el seu comportament amb lupa.

Les tres nois van ser condemnades per un acte polític, que elles qualifiquen com una "pregària punk", contra Putin, fet a l'Església Ortodoxa del Crist Redemptor de Moscou. Però no han estat considerades preses polítiques sino que se les condemna per gamberrisme motivat per odi religiós. Gran part de la comunitat religiosa ortodoxa està a favor d'aquesta condemna ja que diu que s'ha sentit ferida en els seus sentiments.

El grup Pussy Riot és un grup musical que es va formar el setembre de 2011, just després que Putin anunciés que pretenia tornar a ser president i tiranitzar Rússia, segons paraules de components del grup. Van triar aquest nom per manifestar que l'òrgan sexual femení que se suposa que ha de ser simplement receptor, de sobte comença una rebel·lió radical contra l'ordre cultural. Les seves influències musicals són grups Oi! i el punk clàssic de principis dels 80s, i, pel que fa al feminisme, els seus referents són Simone de Bouvoir, Dvorkin, Pankhurst, Firestone, Millet, Braidoti, Judith Butler...

Han decidit portar sempre balaclavas (passamuntanyes)per allunyar-se dels personalismes, romandre en l'anonimat i apropar-se als símbols i a la protesta pura. Sovint intercanvien noms, passamuntanyes, vestits i rols dintre del grup. En cada actuació de guerrilla de Pussy Riot la formació pot variar.

Veuen la Rússia de Putin com a una dictadura amb una economia basada en recursos naturals, nivells de corrupció escandalosos i manca d'independència parlamentària. Sota Putin opinen que s'enfronten a una altra dècada de sexisme brutal i de conformisme respecte de la política oficial del govern.

És un grup de dones joves, rebels, que s'expressen amb la paraula i la música, amb l'acció que esdevé actuació, teatre curt, performance. Saben per què ho fan. Tenen coneixement dels problemes del seu país. Estan connectades amb el món. Són lliures i valeroses. No estan soles. Saben que les seves posicions els portaran problemes i sofriments, però se senten poderoses.

Les hem de tenir presents quan sortim als nostres carrers per manifestar la nostra oposició al sistema capitalista realment existent.