Anna Politkòvskaia

Fa sis anys que van assassinar Anna Politkòvskaia. Era un 7 d'octubre. Tornava a casa, després d'haver fet un recorregut de 10 Km. en cotxe, sola, pels carrers de Moscou, fent encàrrecs per la seva mare i per la seva filla i comprant queviures i estris per la casa en un supermercat. Quan va ser a casa, va aparcar el cotxe davant de la porta. Portava cinc bosses ben plenes; en el primer viatge en va agafar dues, les que pesaven més i les va pujar al seu apartament. Després va tornar a baixar per recollir les tres que faltaven. En sortir de la porta de l'ascensor es va topar amb un home amb una gorra de beisbol calada fins als ulls, captat per la càmera de vigilància, que se li va plantar davant impedint-li sortir. Va aixecar una pistola Makarov semiautòmàtica amb silenciador i li va disparar al cor, als pulmons, a l'espatlla i, quan ja estava estirada al terra, al cap. L'assassí no li va robar la bossa i va deixar l'arma als peus d'Anna. Era la marca d'un assassí a sou. Qui havia donat l'ordre de matar-la? No se sap encara. La justícia, després de sis anys, no ha trobar els culpables. Les seves amistats sempre han temut que el crim, com tants altres a Rússia, quedaria impune. El seu fill i la seva filla estan lluitant per a que es faci justícia. Ella ja feia temps que vivia amenaçada de mort. La primavera abans de morir li havia comentat al seu amic André Gluksman en un dels viatges d'Anna a França: "Si em maten no investiguis, els responsables estan en el Kremlin". Des que s'havia compromès en la seva lluita pels drets humans, sobretot centrada en els refugiats txetxens a Rússia, primer, i en la segona guerra de Txetxènia, després, havia exercit un periodisme crític cap al govern de Moscou, centrat sobretot en la figura de Putin, com a principal responsable de les greus violacions dels drets humans en una guerra sanguinària a múltiples bandes. Era periodista de Novaia Gazeta i allà hi publicava els seus articles sobre les persones amb qui vivia en directe els fets de guerra. Al mateix temps escrivia llibres publicats en català i en castellà, on exposaba extensament les seves investigacions dels fets i el seu pensament i opinions. A "La consciència moral de Rússia", "Chechenia la deshonra rusa" o "La Rusia de Putin" ens ofereix el seu llegat i el seu testament polític. Anna pensava que Putin era el símbol de la restauració d'un règim neoimperialista i neosoviètic a Rússia. Els canvis que portava a terme anaven consolidant un sistema polític autoritari amb vernissos democràtis, dins d'un capitalisme salvatge. Comptava amb el suport de la majoria de la població i amb la connivència d'una oligarquia mafiosa que s'havia apropiat del sistema productiu del país a preu de saldo. En els seus escrits no només es dirigia al poble rus sinó també a nosaltres, els ciutadans i ciutadanes dels països occidentals, els governants dels quals celebraven de bon grat els "èxits" de Putin, sobretot en el que anomenen la lluita contra el "terrorisme internacional", concepte sota el qual definien la guerra de Txetxènia. En un dels seus llibres ens avisa dient que la mà de Moscou és molt llarga i ens pot atrapar a tots, també a les "democràcies" d'Occident. En el llibre "La Rusia de Putin" acabava fent una crida al poble rus i a tots nosaltres: "No podem acceptar que l'hivern polític es torni a assentar sobre Rússia durant unes quantes dècades. Tenim moltes ganes de viure. Més ganes encara que els nens creixin en llibertat. I que en llibertat neixin els nostres néts. Per això és precís un immediat desgel. I només nosaltres som capaços de canviar una temperatura que es mesura en graus negatius i portar-la a positius. Només nosaltres." Ara que fa sis anys que no tenim la veu d'Anna Politkòvskaia, recordem-la i dediquem-li algun dels nostres pensaments quan sortim a les places a demanar democràcia real.