Premi Nobel de la Pau 2012

El Premi Nobel de la Pau 2012 ha estat concedit a la Unió Europea i no a Alés Beliatski de Bielorrússia o a Liudmila Aleksèieva i Svetlana Gànnushkina de Rússia, que també hi optaven.
En aquest moment crític per a la UE, Javier Solana, en un article al diari El País, es felicita per la concessió del premi ja que l’interpreta com un “missatge als dirigents europeus d’avui per a què es dediquin sense demora, amb generositat i intel•ligència a resoldre els difícils problemes actuals”. També ho veu com un missatge d’esperança als joves.
En el mateix diari Carlos Yárnoz també es manifesta a favor de la oportunitat del premi, en uns moments tan complicats, si més no per recordar els èxits, impensables fa cinquanta anys, aconseguits en el continent europeu. Es refereix al llarg període de pau i a l’ampliació de la Unió amb 10 de les antigues dictadures dels països de l’Est.

No obstant això, Pilar Bonet escriu des de Moscú la decepció d’Aleksèieva i de Gannuskina en quedar-se sense aquest guardó. Sens dubte, totes dues se’l mereixien.
Liudmila Aleksèieva va ser membre del Grup d’Helsinki a la URSS i, per dedicar-se a difondre literatura dissident, el 1977 es va veure obligada a emigrar. El 1993 va tornar a Rússia i ara, als seus 85 anys, és presidenta del Grup d’Helsinki a Moscou.
Svetlana Gànnushkina, de 70 anys, diplomada en matemàtiques i física, és la directora de l’associació Ajuda Cívica que vetlla pels drets dels emigrants i ajuda a la població del Caucàs.
Ambdues són membres de Memorial, la ONG russa que defensa la memòria històrica i els drets humans, i ambdues van dimitir dels llocs que ocupaven en el consell pel desenvolupament de la societat civil i els drets humans, adscrita a la presidència de Rússia, quan Vladimir Putin va tornar com a Cap d’Estat.

Anna Politkòvskaia havia criticat durament que les persones que estaven implicades en la defensa dels drets humans accedissin a pertànyer a aquest consell que només servia, segons opinió de la periodista assassinada, per a amagar la falta de democràcia de l’Estat que estava construint Putin.
Tenia tota la raó. Precisament ara, les dues dones proposades pel Premi Nobel de la Pau 2012, necessitaven més que mai aquest premi, com a recolzament a la tasca de Memorial, en un entorn cada cop més intolerant i autoritari i quan les ONG russes són etiquetades com “agents de l’estranger”, és a dir com espies, si reben finançament d’altres Estats. El premi, segons opinió de Pilar Bonet, hauria estat un missatge al Kremlin de solidaritat amb les persones que diuen les veritats als líders de Rússia. Aquesta és una altra de les qüestions en què Politkòvskaia tenia raó. Ella deia que Occident, per acció o omissió, dóna suport a les polítiques de Putin. I ens avisava que anéssim en compte perquè la mà del Krèmlin era molt llarga i ens podia engrapar. Esperem que no es compleixin totes les seves prediccions, fins ara tan encertades.

No sé si el Premi Nobel de la Pau té gaire prestigi, ja que l’han rebut persones de les quals podríem posar en dubte el seu compromís ferm amb la pau al món. Potser sí que en l’alta política internacional és un senyal influent. El que sí sé és que el suport als lluitadors dels drets humans a Rússia i a qualsevol lloc del món hauria de comptar amb accions decidides per part de la societat civil occidental. La lluita per la justícia social i pels drets humans s’ha d’estendre de manera coordinada a tot el món.