Fora de joc

Les últimes noticies que el conseller Maragall ha esbombat als quatre vents han estat la introducció dels ordinadors personals a l’educació secundària i els resultats de l’avaluació feta a sisè de primària. Ambdues han de portar-nos, més o menys automàticament, la disminució de l’anomenat fracàs escolar i, per tant, l’augment de la qualitat educativa.

Però és aquest el procés correcte?. De les oficines del departament als mitjans de comunicació per a què millorin els centres? Ho dubto.
Què persegueix realment la conselleria amb tanta “activitat”?. Fer-se propaganda als mitjans. Ja sigui per anunciar recursos que posaran en marxa, ja sigui per a manifestar una vegada i una altra que els centres públics tenen més fracàs que els centres privats i privats concertats.

Els ordinadors, millor dit les tecnologies de la informació i la comunicació, són eines útils per a portar a terme el fet educatiu, si realment són reclamades per l’equip docent com a necessàries. Si el centre realment les incorpora dintre del projecte educatiu.

És evident que una educació d’acord amb els temps actuals ha de comptar amb aquestes eines si realment vol reeixir. La utilització plena d’aquestes tecnologies porta en ella mateixa alguns canvis:
- Un canvi en les maneres d’ensenyar i aprendre
- La necessitat de plantejar-se realment quins són els continguts bàsics i quins són els problemes científics actuals més significatius. Tenint en compte que la solució d’aquests problemes demana utilitzar fonts d’informació diversa i, sovint, la interrelació de diverses àrees, ens cal un canvi en els materials utilitzats i en el seu tractament. per aprendre i construir el coneixement.
- Un canvi en les maneres d’expressar els coneixements apresos.
- Un canvi en el paper del professorat.

Però tots aquests canvis no es produiran pel sol fet que en un curs de secundària s’introdueixin els ordinadors, si això només suposa substituir el llibre de text per a material informàtic de les mateixes característiques. Cal que el projecte educatiu del centre es plantegi una renovació pedagògica

L’altre tema publicitat abastament en els mitjans ha estat els resultats de les proves passades per agents externs a l’alumnat de sisè de primària en les matèries de llengua catalana, llengua castellana i matemàtiques. Això ha donat peu a remarcar una vegada més que aquests resultats són millors als centres privats i privats concertats que als centres públics.

No em fixaré aquí en com s’han fet les proves, ni en que unes proves estàndards no poden mesurar qualsevol situació ja que no tenen en compte les condicions diferencials, ni en si els resultats estan relacionats amb les situacions socioeconòmiques de l’alumnat, tot i que les tres coses són importants a l’hora de valorar aquestes proves.

Només vull remarcar que el que pot provocar la manera com s’ha publicitat la notícia és proporcionar més elements de justificació a les famílies per optar pels centres que no són públics. M’estic referint a aquelles famílies, que per desgràcia són moltes, que no tenen la justícia social com a un objectiu important. Només aquelles persones que valoren tant els aprenentatges en les àrees instrumentals com en totes les demés àrees i que volen educar els seus fills i filles en els valors que emanen de la declaració universal dels drets humans, veuen l’escola pública com a millor.

Per tant ens podríem preguntar: és que el conseller vol promocionar més l’escola privada? Pretén justificar la LEC?

És difícil d’esbrinar, perquè si ens hi fixem bé el conseller està posat en un bon embolic. Diu que els resultats de les proves ens han de portar a millorar les condicions d’ensenyament aprenentatge en aquelles escoles on aquests resultats són més fluixos, és a dir en els centres públics. Ho diu de veritat? Em sembla que no. Fixem-nos-hi.

La LEC preveu no modificar gaire la distribució de l’alumnat per zones, subvencionar les etapes de l’ensenyament no obligatori i seguir subvencionant les escoles segregadores per sexes. Mesures, aquestes, afavoridores de l’escola privada concertada.
Al mateix temps, per necessitats pressupostàries, introdueix la possibilitat que, tant a primària com a secundària, a l’escola pública, els ensenyants facin hores extres. Mesura que no afavoreix gens la millora de la qualitat dels centres públics.

Lamentablement ens trobem amb una conselleria d’educació que, dintre d’un govern “d’esquerres i progressistes” fa polítiques que afavoreixen més els grups socials amb més potencial econòmic i cultural en detriment dels sectors socials mes desafavorits. Poc a poc, aquests, es van quedant fora de joc.