Fa temps que tenia la impressió que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya estava donant pals de cec, però ara, amb aquesta última declaració d’intencions, ja no és una impressió la que tinc sinó gairebé una seguretat.
¿Com lliga la possibilitat de realitzar voluntàriament hores lectives extres per part dels mestres de primària i professorat de secundària amb la tant esbombada autonomia de centres?. No lliga ni amb pintura. M’explicaré.
Una real autonomia de centre exigeix un equip docent fort i cohesionat, ja que s’entén que aquesta autonomia serveix per a portar a terme un projecte educatiu compartit. Si no és compartit, senzillament no es porta a terme i es converteix en lletra morta.
Per a que sigui compartit, encara que la proposta inicial i la seva implementació tinguin com a protagonista principal l’equip directiu, és tota la plantilla de professorat o una considerable majoria qui hi ha de participar de manera conscient. Altrament serà un projecte mort o imposat. En el primer cas, no cal dir res més. Si és imposat es portarà a terme molt malament, ja que en la tasca educativa el saber què s’està fent i per què és un element important de l’èxit.
Un projecte compartit demana estones de reflexió individual i de reflexió col.lectiva que han de tenir lloc dintre de l’horari de permanència al centre dels mestres, tant de primària com de secundària. Aquests temps de reflexió, a primària, ja van quedar limitats per la imposició de la sisena hora lectiva i a secundària sempre han tingut dificultats d’ubicació en el temps donada la diversitat horària del professorat.
Per tant, si a partir del curs vinent, com pretén el conseller, el professorat que ho vulgui, pot fer més hores lectives sense modificar les de permanència al centre, encara serà més difícil, per no dir impossible, trobar-se per a acordar, coordinar, reflexionar, valorar... accions aquestes tan importants en una bona tasca educativa.
A més a més, els ensenyants que optin per fer més hores, tindran temps de preparar-les? S’hauran d’estar més hores al centre?. ¿No quedava clar que una bona activitat lectiva per part del professorat tenia molt a veure amb la bona preparació prèvia, amb la reflexió posterior i amb l’aprenentatge permanent per a estar al dia científicament, pedagògicament i didàcticament?.
Si no fos que fa tanta pena, ja que estem jugant amb l’educació dels infants i joves, faria riure tanta incompetència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
M'agradaria saber si durant la teva trajectòria vas treballar al CEIP Mare Nostrum. Si és així jo sóc una d'aquelles alumnes.
Si que hi vaig treballar, Sara. Quina il.lusió
No sé si te'n recordes, perquè fa molt de temps. Em dic Sara Veiga, tu vas ser la meva professora i encara la meva mare em diu, aquella professora que vas tenir, la Victòria te l'estimaves molt.
Quan vaig acabar sisè d'EGB vam anar a viure al Vallès.
Et preguntaràs com t'he trobat. Doncs bé, jo recordo que tenia lllibres de Rosa Sensat i que anava a una escola innovadora,de les primeres que ho feien tot en català.
Ara tinc 33 anys, i no t'ho creuràs sóc llicenciada en Filologia catalana i faig de professora en un institut.
Resumint, mirant el llibre de notes, vaig buscar el teu nom a internet i aquest és el resultat.
Tu te'n recordes?
Petonets
Sara: Jo ja estic jubilada, però ara formo part de la comissió per a la celebració del 30è. aniversari de l'escola Mare Nostrum. Si m'envies el teu mail a victoria.barcelo.roca@gmail.com t'enviaré les propostes que tenim per a la celebració per a què hi puguis participar.
La cara no la recordo. Si et veiés me'n recordaria. El nom sí que em sona. A quin institut? A Can Planas de Barberà?. Jo vaig treballar a Can Llobet de Barberà.
Això d'internet és una meravella.
Un petó
Sara: Jo ja estic jubilada, però ara formo part de la comissió per a la celebració del 30è. aniversari de l'escola Mare Nostrum. Si m'envies el teu mail a victoria.barcelo.roca@gmail.com t'enviaré les propostes que tenim per a la celebració per a què hi puguis participar.
La cara no la recordo. Si et veiés me'n recordaria. El nom sí que em sona. A quin institut? A Can Planas de Barberà?. Jo vaig treballar a Can Llobet de Barberà.
Això d'internet és una meravella.
Un petó
Publica un comentari a l'entrada